...i malgrat tot el país funciona...

Els nostres empresaris porten una temporada queixant-se dels polítics perquè fan política: es discuteixen i debaten sobre diferents models d’estat i de societat. Addueixen que la inestabilitat que provoca el debat polític té translacions en el món econòmic i empresarial.

No crec que aquesta afirmació sigui certa. Heus aquí uns exemples: El PIB creix un 3’3% (un dels més alts d’Europa), la taxa d’atur es situa en el 6’6% (si considerem que el 5% com a atur estructural, ens trobem tocar de la plena ocupació), les exportacions de Catalunya a l’estranger creixen més del 10%, l’atur juvenil baixa fins al 9’9% (és molt alt i es pot adduir precarietat, però els números són bons, la baixada de l’atur és substancial), la matriculació de vehicles segueix creixent, tant les industrials com de turismes... i un llarg etcètera.

Que el debat polític sigui viu i intens a Catalunya no és dolent, revifa consciències i desperta sectors socials adormits per la presència al govern dels seus partits afins.

Que el debat polítics sigui viu i intens no ha d’amagar que mentrestant hi ha un govern que governa, que legisla i que aplica polítiques: l’economia funciona, benestar i família aprovarà les dues lleis més ambicioses de la història del departament, ensenyament contracta més mestres i construeix més equipaments del què mai no havia fet, política territorial engega una llei per a rehabilitar els barris degradats de les ciutats catalanes, els ajuts als ajuntaments catalans ha augmentat com mai no ho havia fet, s’està implementant una xarxa de cable a tot el territori de Catalunya del propi Govern, s’estan contractant més mestres del què mai s’havia fet (fins ara es practicava l’interisnisme), s’han desplegat amb un èxit notable els mossos d’esquadra...

És a dir, el govern governa i l’economia funciona. El què és pervers és pretendre que els polítics facin la feina dels funcionaris, perquè aleshores es polititza l’administració o la política es converteix en gestió. Els polítics no són gestors i els gestors no són polítics.

Amb això, al capdavall el què vull dir és que si el país i l’economia funcionen, que no ens els posin com a excusa per a tallar les ales a la divergència i a la lliure confrontació d’idees que aquests dies tenim. És just i és necessari que es parli de política i que es parli de projecte de país. Aquest és un debat que porta molts anys adormit i que ara que el tenim, no l’hem d’anestesiar.

Cal que sapiguem qui és i què pensa cadascú.