El finançament d’ERC
Aquests darrers dies hi ha hagut una espècie d’esquinçament de les vestidures dels líders benpensants d’aquest perquè un noi ha estat acomiadat i a dos no se’ls ha renovat el contracte en una empresa pública perquè no complien la normativa interna d'ERC.
Han aparegut els grans defensors de la llibertat adduint que això es tracta d’extorsió, i un partit democràtic no pot extorquir.
Em molesta tanta hipocresia, em repugna que tants i tants s’indignin perquè un partit cobri un tant per cert proporcional a aquelles persones que estan percebent un sou públic per ocupar un càrrec al qual l’ha proposat aquest partit i pel qual percep unes rendes superiors a les que rebia prèviament.
Em molesta i em repugna perquè mentre ERC sempre ha declarat públicament quines són les seves fonts d’ingressos, s’ha oposat públicament a les donacions anònimes i mai ningú li ha trobat cap font de finançament il·legal, els prohom de FILESA, MAPESA I TEIME EXPORT, del cas treball, del cas NASEIRO, els reis de les donacions anònimes, dels casos Planasdemunt i Casinos... es dediquen a donar lliçons de provitat.
Buscar les debilitats de l’enemic i posar-les a la llum del públic és lògic i lícit, la guerra bruta i sense escrúpols feta amb la connivència d’uns mitjans de comunicació que són el fidel reflex del sectarisme polític de la gran part de la professió periodística (així van anar les eleccions al col·legi de periodistes...) no ho és. Per cert, em sembla, a més, de molt mal gust publicar els noms dels treballadors encarregats de realitzar els cobraments, els seus correus electrònics (que apareixen a les cartes publicades als diaris) i els seus vincles familiars com ha fet El País avui. Sí, sí... El País de l'ínclit Xavier Vidal Folch. Franctirador del PSOE sector "padre falanjista".
I que consti que hi ha lloables excepcions en la deontologia política.
La imatge és extreta d’El Periódico del 25/III/2006. Xoca el títol de la imatge (els comptes clars), títol triat, suposo per l'infografista, amb el tarannà de la notícia, feta amb bilis.
anotat a les 21:47
4 Comments:
M'autocomento per celebrar un post similar d'un tal Xavier Frebés que no coneixi i he conegut atualitzant l'enllaç de Catapings.
http://xfebrer.blogspot.com/2006/03/finanament-dels-partits-poltics.html
Això demostra que Erc i CiU ens hem d'entendre, la caverna mediàtica sempre estarà als ervei d'aquells que filtren en benefici d'Espanya. No sé si et vas adonar que l'escàndol dels informes es va atorar en Bargalló.
La cantarella de que CIU i ERC s'han d'entendre ja cansa. Cada vegada que ha passat alguna cosa CIU a demanat dimissions de gent d'ERC. Primer en el cas del document apocrif en el que va dimitir Miquel Sallares (se n'ha parlat mes d'aixo?), despres volien fer dimitir a l'Enric Marin durant la crisi del carmel. Fins i tot van demanar la dimissio d'en Niubo i ara la de Xavier Vendrell. Esta clar que CIU vol laminar el poder d'ERC dins del tripartit no fos cas que es notes que amb ERC hi han avenços a nivell nacional (cas de les diferents seleccions esportives o del pacte per l'educacio). Tot aixo son campnayes d'intoxicacio perque ERC voti si a l'estatut. Aquesta l'han muntat el socialistes des d'el Pais i CIU ha actuat com sempre.
Per mi el gran problema és que Puigcercós s'ha defensat apel.lant al 3%(s'ha oblidat de Filesa?) i de fet Bargalló ara ha fet un llibre on bàsicament es dedica a cagar-se en ciu i dir que el tripartit és la polla amb vinagre.
Crec que erc estan massa obsessionats amb ciu, Joan Tardà va sortir l'altre dia a minoria absoluta i també va carregar fort.
erc només s'ha ficat una mica amb icv perquè es comenta que va ser la Camats qui va filtrar l'informe, però al psc, que és l'amo de el pais i el periódico no li han dit res.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home