La decadència moral i política d’ICV

Cada cop em posen més nerviós aquesta gent d’ICV que es dediquen a la pràctica de la coherència política apareixent en tots els saraus i a totes les festes.

Fins ara amb la prepotència del matrimoni Saura Mayol ja en tenia prou: anar a la sanitat pública a fer-se anàlisis sense atendre a les cues dels pacients que no tenen una secretària que digui que qui ve és tinent d’alcalde de Barcelona, registrar un partit que es diu ERC-V quan ERC va pactar amb els Verds per fer ERC-EV, comprar els petit-suís d’un en un als supermercats i dient a les caixeres que els compren d’un en un perquè els dóna la gana i que no els diguin que s'han de comprar en packs... Aquestes petites tonteries demostren un tarannà, una manera de fer pròpia d’un partit de gent sobradament preparada, autosuficient i autogestionada.

És per això que ja se’m va acabar d’inflar allò inflable quan vaig veure com en Saura i la Mayol es dedicaven a anar de compres a ca’n Gonzalo Comella mentre molts militants es deixaven la gargamella dient que Catalunya és una nació, i que té el dret de decidir.

El problema no és que vagin a Gonzalo Comella, botiga que jo trobo, a diferència dels comentaristes de Busot, molt adient al perfil polític que representen (joves urbans, cool, moderns, dissenyats i amb prou pasta per a poder prescindir de polítiques socials d’esquerres i dedicar-se al post-materialisme pur i dur: eco-capitalisme, disseny i imatge i anar a la perruqueria un cop per setmana), perquè sincerament em sembla molt d’agrair que en Saura hagi deixat l’estil clàssic i quico del Furest del Turó Park (lloc tampoc gaire apte per a butxaques socialistes, però sí per a ecosocialistes). El problema és que, mentrestant hi havia una colla de militants d’ICV manifestant-se, entre els qualse un treballador provincial de Barcelona d’ICV i conseller comarcal i regidor a la província de Girona que exercia com a un dels portaveus de la plataforma pel dret a decidir.

Vaja, que no es pot repicar campanes i anar a la processó al mateix temps.

M’ha agradat molt llegir a El bolc de Dani Casanovas el particular recull de titulars periodístics que ha fet i on es veu fins a quin punt l’amic Xoan hi queda retratat quan es veuen dos titulars: Abans de la manifestació, ICV no donarà suport a la manifestació de demà a Barcelona perquè "és difícil saber què es vol", després de la manifestació ICV creu que la manifestació no va ser un suport a la negativa d'ERC, sinó una crida a la "unitat" (i també a l'AVUI)

Sincerament, em molesta aquesta gent que va donant lliçons de progressisme per la vida i que a casa seva fa el contrari del què predica.