Carretero i Maragall

El dia 19 d’abril es va celebrar per primer cop el dia del municipi. Hi ha els dies dels animals en extinció, dels nens, de les bicicletes i dels gats amb tres peus; ahir era el del municipi. El Govern de la Generalitat va fer un acte solemne al Saló de Sant Jordi amb més d’un centenar d’alcaldes en el qual van parlar alcaldes dels cinc partits parlamentaris, els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya i el de l’Associació Catalana de Municipis i el president Maragall. No hi era ni el Conseller Carretero, conseller encarregat de les administracions locals, ni Albert Pereira, el seu Director General de l’Administració Local. Era simptomàtic d’algun desencontre. Era una mostra de distanciament personal i polític.

En Carretero, més enllà de les declaracions puntuals que poden fer remoure els capitans socialistes de les seves butaques, és un conseller al qual ningú ha qüestionat la seva bona feina a la conselleria. Aquesta bona feina, però, li ha costat dissonàncies constants amb el partit socialista.

Com a conseller ha hagut de barallar-se amb la totpoderosa diputació de Barcelona pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (que paga part de les obres que es fan en els municipis del país), amb l’aparell socialista per aturar una reforma de la llei electoral feta des del carrer Nicaragua, li han aturat un remodelació del mapa territorial (vegueries i comarques) fet pensant en les necessitats del país i no en circumscripcions electorals que beneficiessin als uns o als altres... entre molts d’altres coses...

El Periódico avui fa un retrat del nominats. Amb el tarannà habitual descobreix actuacions positives dels diferents consellers socialistes i, en canvi, no troba cap pega en l’actuació de Carretero més enllà de la dissidència en qüestions fora de l’àmbit de les competències de Carretero en la seva conselleria.

Es nominen els tres consellers més incompetents del Govern (Mieras, Siurana i Rañé) i perquè no resulti un reconeixement socialista a la seva incapacitat de gestió dels seus se’n nominen, també, dos d’ERC i un d’ICV. D’ERC es nomina al que molesta tot i que gestiona bé i el que, tot i que fins El Periodico li reconeix els mèrits, no té el suport de cap partit, l’independent Solà. Òbviament tocava fer-ne caure un d’ICV i no podia ser en Saura, per tant ha hagut de ser el pitjor gestor de l’Agència Catalana de l’Aigua, tot i haver engegat unes polítiques prometedores en matèria d’habitatge.

La mala gestió socialista reflexada al baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, doncs, ha provocat que en Maragall intenti jugar al joc de les cadires com ho faria un alcalde de poble.

Sembla que en Maragall pretengui treure rèdits polítics dels atacs de cor de’n Carod. Queda per veure si podrà suportar la pressió... Si ho fa i engega Maragall a pastar, provoca eleccions id emana el no a l’estatut segurament ERC es quedarà amb 30 diputats i 4 anys a l’oposició d’un president convergent i un conseller en cap socialista. És una bona sortida?