Joan Ferran imposa a Joan Clos una àmplia remodelació

Ara que en ZP i en Maragall s’han decidit a petar-se alguns dels seus ministres i consellers i, aprofitant que en Mascarell canviava de costat de la plaça de Sant Jaume, en Joan Ferran i els seus sicaris han decidit fer el mateix amb en Joan Clos.

En Joan Ferran ha decidit que les independents Subirats i Carrera (aquesta tenia carnet des de feia poc, però ja en tenia...) no eren prou fidels a l’aparell i que s’havien de purgar per unes noies més de la seva corda, acompanyant a Ferran Mascarell en la seva partida.

Resultat?

1.- Entren una senyora de Salamanca gerent del districte de Les Corts que, segons líders municipals, “és una petarda”, una noia de la JSC de tota la vida i un exregidor anomenat Julián..

2.- S’acaben els independents catalanistes i d’esquerres de Maragall i Clos a l’ajuntament de Barcelona. Arriba l’aparell de Joan Ferran, persona al·lèrgica a allò que no sigui espanyolisme i que acaba de publicar un llibre de memòries on es dedica a despotricar dels Ciutadans pel Canvi perquè no compleixen aquells vella teoria marxista de “la terra és per qui la treballa”.

3.- El lideratge del socialisme barceloní ja és cosa de dos: Jordi Hereu i Carles Martí. S’han fet moltes bromes sobre el cognom del primer (Hereu hereu...); però el dilema és: quan es petaran en Clos. Abans o després de les eleccions?

4.- Cada cop menys catalanistes i d’esquerres i més d’aparell xusqueru.

Diferència entre ZP, Maragall i Clos? ZP canvia a qui vol i quan vol, Maragall canvia a qui vol quan pot i per qui pot i a Clos li canvien a qui volen, quan volen i per qui volen. Cauen tres representants del socialisme catalanista afí a Clos i Maragall; entren tres torpedes (llegeixi’s amb veu de xiquito o, inclús, nuñito de la calzada) de’n Joan Ferran.