Maragall i ERC, estratègies compatibles?

El president va demostrar fa temps, en el seu fallit intent de remodelació del govern, que no té amics al PSC, que només compta amb la seva gent per a governar. De fet ja apareixien els consellers Rañé, Siurana i Mieras per plegar en aquella temptativa. En el seu moment vaig comentar que l’ofensiva llançada per Maragall per remodelar el govern era astuta. Era feta just abans d’un debat de política general teòricament plàcid després d’haver-se aprovat el projecte d’estatut al Parlament de Catalunya (el d’octubre, com la revolució). No va sortir-se’n. Era un bon moment per fer-ho, amb el pacte per aprovar l’estatut del Parlament els partits coaligats quedaven debilitats. No havia de témer unes eleccions si ERC o ICV es posaven guerreres.

Aquest cop, però, ha estat a l’inrevés. Un cop les enquestes donen per certa una ensulsida del PSC i un increment d’ERC i CiU i Maragall i el PSC estan dèbils. Necessitava refermar la seva autoritat? Pretenia aconseguir un nou govern més cohesionat per a governar i encarar les eleccions? Probablement el motiu mai el coneixerem.

Certament és funció de la presidència nomenar i separar els consellers. Però també és cert que a Catalunya mai havíem conegut el funcionament d’un govern de coalició. Cal més tacte i no es pot actuar a cop d’alcaldada.

La diferència entre el primer assalt i el segon ha estat la postura d’ERC que, davant la posició de força de Maragall, no s’ha plantat en rodó com en el primer cop. Ara que els socialistes estan políticament més febles ERC ha cedit. Perquè?

Probablement a canvi d’aquestes cessions Maragall guanya un govern més cohesionat i ERC guanya molta més llibertat com a partit a ran d’aquest gest de confiança cap al president. ERC queda molt més lliure de càrrega per a actuar distingint el partit del govern. ERC té molt més marge per a demanar un no rotund mentre els consellers proposat per ERC segueixen governant bé.

La tàctica és comprensible, però... que no resulti que al final quan fas confiança i dones crèdit, t’acaben prenent el pèl. Com va fer ZP retallant l’estatut amb en Mas enlloc de fer-ho amb els representants del poble català, del Parlament de Catalunya.

No hauria estat més senzill convocar unes eleccions anticipades?