Quatre apunts de la campanya sociovergent pel sí a l’estatut de la Moncloa
1.- Absència propositiva
Ja vaig comentar-ho fa uns dies i m’hi refermo. Per ara els arguments a favor del sí brillen per la seva absència. El lema socialista carrega contra el Partit Popular amb tanta elegància com els populars carreguen contra Catalunya i els convergents carreguen contra un passat del qual ells són protagonistes destacats.
Millores? Els del sí no en diuen res, de fet qui en parlava ahir era l’Hèctor López Bofill en un article dur, molt dur, contra el moniato jurídic que ens proposen refrendar el 18J.
2.- Els socialistes fan campanya amb el fetge
L’inefable Miquel IZ reconeixia que la campanya la feien contra el PP perquè “els teníem una mica de ganes”. Benvolgut Pompeu Fabra, no et rebolquis a la teva tomba, és un ignorant i no pot fer-hi més.
Més enllà de la ignorància de Miquel IZ l’assumpció que la campanya gira entorn al PP ja és prou demostratiu del valor que per a ells té l’estatut: una simple arma electoral contra el partit popular.
Però vaja, raons pel sí... cap ni una...
3.- Convergència confon “churros con merinas”
Continuant amb la riquesa idiomàtica de l’IZ, m’ha fet gràcia veure com CiU confon "churros con merinas" posant com a gran argument que un moniato de 2006 és millor que un de 1979. Aquí segurament hi estaria d’acord una verdulera, però no hi estaria d’acord un enòleg o un antiquari. Amb què hem de comparar un estatut, amb un nap o amb una ampolla de vi? És una norma millor senzillament per la seva factura recent? No sempre, sinó que mirin, a tall d’exemple les lleis dels drets dels immigrants (tres o quatre canvis en pocs anys) o d’urbanisme (dues lleis i dos textos refosos en 2 anys) que han hagut de canviar diverses vegades perquè havien estat fetes a cop de titular com l’estatut.
Però no pretenia qüestionar la qualitat de l‘estatut en termes temporals, sinó la campanya de CiU. M’ha fet molta gràcia llegir a l’e-noticies que per a comparar coses de l’any 1979 la federació utilitza un 600 que va deixar de fer-se l’any 1979. Utilitzar i tergiversar la realitat de manera tant barroera només té un nom: tergiversar.
Raons per al sí, en el cas de la federació, tampoc se’n veuen gaires...
4.- Les províncies
Una altra cosa de CiU que em diverteix són les perífrasis que empren per no demostrar que tenen una visió provincial del país. Ara ja han adaptat la seva estructura territorial a les vegueries (àmbits del Pla Territorial General de Catalunya) encara ens trobem que quan parlen d’actes per la campanya del referèndum parlen de Barcelona (província de Barcelona), Girona (província de Girona), Tarragona + Terres de l’Ebre (província de Tarragona) i Lleida i Alt Pirineu (província de Lleida). Vaja, que segueixen tenint les províncies al cap.
Ja vaig comentar-ho fa uns dies i m’hi refermo. Per ara els arguments a favor del sí brillen per la seva absència. El lema socialista carrega contra el Partit Popular amb tanta elegància com els populars carreguen contra Catalunya i els convergents carreguen contra un passat del qual ells són protagonistes destacats.
Millores? Els del sí no en diuen res, de fet qui en parlava ahir era l’Hèctor López Bofill en un article dur, molt dur, contra el moniato jurídic que ens proposen refrendar el 18J.
2.- Els socialistes fan campanya amb el fetgeL’inefable Miquel IZ reconeixia que la campanya la feien contra el PP perquè “els teníem una mica de ganes”. Benvolgut Pompeu Fabra, no et rebolquis a la teva tomba, és un ignorant i no pot fer-hi més.
Més enllà de la ignorància de Miquel IZ l’assumpció que la campanya gira entorn al PP ja és prou demostratiu del valor que per a ells té l’estatut: una simple arma electoral contra el partit popular.
Però vaja, raons pel sí... cap ni una...
3.- Convergència confon “churros con merinas”Continuant amb la riquesa idiomàtica de l’IZ, m’ha fet gràcia veure com CiU confon "churros con merinas" posant com a gran argument que un moniato de 2006 és millor que un de 1979. Aquí segurament hi estaria d’acord una verdulera, però no hi estaria d’acord un enòleg o un antiquari. Amb què hem de comparar un estatut, amb un nap o amb una ampolla de vi? És una norma millor senzillament per la seva factura recent? No sempre, sinó que mirin, a tall d’exemple les lleis dels drets dels immigrants (tres o quatre canvis en pocs anys) o d’urbanisme (dues lleis i dos textos refosos en 2 anys) que han hagut de canviar diverses vegades perquè havien estat fetes a cop de titular com l’estatut.
Però no pretenia qüestionar la qualitat de l‘estatut en termes temporals, sinó la campanya de CiU. M’ha fet molta gràcia llegir a l’e-noticies que per a comparar coses de l’any 1979 la federació utilitza un 600 que va deixar de fer-se l’any 1979. Utilitzar i tergiversar la realitat de manera tant barroera només té un nom: tergiversar.
Raons per al sí, en el cas de la federació, tampoc se’n veuen gaires...
4.- Les províncies
Una altra cosa de CiU que em diverteix són les perífrasis que empren per no demostrar que tenen una visió provincial del país. Ara ja han adaptat la seva estructura territorial a les vegueries (àmbits del Pla Territorial General de Catalunya) encara ens trobem que quan parlen d’actes per la campanya del referèndum parlen de Barcelona (província de Barcelona), Girona (província de Girona), Tarragona + Terres de l’Ebre (província de Tarragona) i Lleida i Alt Pirineu (província de Lleida). Vaja, que segueixen tenint les províncies al cap.
anotat a les 16:29
8 Comments:
Els defensors del sí no tenen arguments?
Millor.
No ens els hem ni de mirar.
Senzillament hem de dir no.
NO!
He trobat UN defensor del "si" que al menys m'argumenta, esta entretingut si t'ho vols mirar i dieu la vostra
http://don-aire.blogspot.com/
Portem un rotllo de comentaris que deu n'hi do
Ronals, però és que ni buscant-los semblen trobar-los.
Jaume, ja havia vist que tens un bonic combat dialèctic amb aquets blocaire. Ànims, a veure si l'acabes convencent!!
No crec. Es que lo del Estatut es increible pero cada vegada estic mes convençut que es cosa de "Fé".
Et foten 30 anys, 2 anys recents amb un govern "amic" i has de teni "Fé" en que lo que possa l'Estatut s'inerpretará com diuen aqui. Entretant per "alli" Guerra, Chavez e Ibarra! diuen que "que bonito el Estatut". Els hem de creure? I com es que algú amb dos dits de seny pot dir que si?
Al Psc son inutils per donar cap argument a favor de lestatut.
Viu Viu tinc un dubte:
Vinga jurista anims...Segons la llei que adjunto, clar que Pascual Maragall no pot fer propaganda del Estatutet, ara el meu dubte es: pot fer-ne Zapatero, com a president del gobern de tots els espanyols votin si o no no tindria que ser "neutral"?
SECCIÓN IV. DISPOSICIONES GENERALES SOBRE LA CAMPAÑA ELECTORAL.
Artículo Cincuenta.
1. Los poderes públicos que en virtud de su competencia legal hayan convocado un proceso electoral pueden realizar durante el período electoral una campaña de carácter institucional destinada a informar a los ciudadanos sobre la fecha de la votación, el procedimiento para votar y los requisitos y trámite del voto por correo, sin influir, en ningún caso, en la orientación del voto de los electores. Esta publicidad institucional se realizará en espacios gratuitos de los medios de comunicación social de titularidad pública del ámbito territorial correspondiente al proceso electoral de que se trate, suficientes para alcanzar los objetivos de esta campaña.
2. Se entiende por Campaña Electoral, a efectos de esta Ley, el conjunto de actividades lícitas llevadas a cabo por los candidatos, partidos, federaciones, coaliciones o agrupaciones en orden a la capitación de sufragios.
3. Salvo lo dispuesto en el apartado 1 de este artículo, ninguna persona jurídica distinta de las mencionadas en el apartado anterior podrá realizar Campaña Electoral a partir de la fecha de la convocatoria de las elecciones, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 20 de la Constitución.
No, Pedro, no saben trobar-los...
Jaume, el què diu aquest article és que les institucions han de fer una campanya informativa neutre, és a dir, simplement informativa. Més enllà d'això, "los candidatos, partidos, federaciones, coaliciones o agrupaciones en orden a la capitación de sufragios" poden fer la campanya que vulgui.
Jo no recordo Suarez fent campanya per el "si" va estar calladet tota la campanya ("habla puebla habla").
Poden separar ZP i Maragall que son presidents de tots els Espanyols/Catalans tant del "si" com del "no"? Van a mitings com a que?
Per tant del 3 dedueixo que NO poden. Com a presidents no son ni candidats, partit,federacio o coalicio o agrupacio, no?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home