El sectarisme de Ribó rebenta el prestigi de la Sindicatura de Greuges i el funcionament del departament Benestar per interessos partidistes

Fa uns dies una bona amiga periodista em comentava la seva alegria perquè la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència començava a funcionar. La DGAIA és una unitat administrativa que, històricament, mai ha funcionat. No per la incompetència o competència dels titulars del departament de torn, sinó per complexitat de la matèria a tractar: l’atenció a la infància i l’adolescència, l’atenció i la promoció del benestar dels menors, protecció i tutela dels menors desemparats, en circumstàncies excepcionals, des d’un punt de vista d’atenció a les persones, assistencial i no des d’un punt de vista d’ordre públic i seguretat.

Doncs per primer cop en força temps començava a funcionar de manera, no correcta, però menys incorrecta que anteriorment.

El cas de la noia de Montcada, Alba per la premsa, que va tenir lloc desafortunadament el passat 4 de març ha fet que aquesta millora de funcionament hagi sofert una patacada. Una patacada, no per l’ensurt lamentable, sinó per l’actuació del nou justicier català, superheroi poscomunista i ecosocialista.

Rafel Ribó, Síndic de Greuges, autodenominat defensor de les persones, ha exercit de franctirador ecosocialista. Ha carregat de manera indiscriminada contra un departament governat per ERC en un assumpte que era competència compartida entre interior i benestar. Només ha carregat, que no aconsellat o proposat, contra part dels responsables competents.

L’actuació del Síndic, doncs, no ha estat la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans, que és la seva funció d’acord amb l’article 35 de l’estatut de 1979 (i fot-li, que portem 3 posts seguits amb articles de tot tipus!!), sinó que ha estat un atac polític en tota regla, de manera injusta i indiscriminada contra ERC. De rebot ha deixat tota la DGAIA en situació de shock, aturada per una temporada, castrada de les millores que havia tingut.

Per aquest motiu un dels adjunts del síndic, en Jaume Funes, ha presentat la seva dimissió.

Fa temps vaig escriure un post on em queixava de l’ús partidista d’algunes institucions, aquest ús partidista dóna una imatge de Catalunya de país petit, de país de fireta i d’estar per casa. Però si de l’ús i de l’abús que intel·lectuals forjats en la cultura política del comunisme més dur fan de les institucions hi sumem la persecució política i la laminació dels avenços que fa l’administració, ja no només podem parlar de mala actuació del Síndic, sinó d’actuació perversa i contrària a la finalitat darrera de la institució.

Casualment aquest Síndic no va badar boca en el cas del túnel del Carmel, en la crisi del 3%...

Fent la viu-viu vol felicitar la valentia i honestedat de Jaume Funes, adjunt del Síndic, per haver plegat.
____________________
Merda!!! Acabo de veure que el Busot acaba de fer un post sobre el mateix tema!! Però amb més gràcia que no pas jo, per descomptat...