La campanya de CiU

Feia dies que em venia de gust parlar de la campanya de CiU i l’article d’avui a l’AVUI de la Marta Lasalas, dona del Pepe Antich, director de La Vanguardia (visca la sociovergència!!) m’hi ha fet posar en solfa.

No deixa de sorprendre que els socialistes inverteixin 1’7 milions d’euros en la campanya per 2’2 dels convergents quan les subvencions públiques es van calcular com una mitja ponderada (no sé com es ponderava, però devia ponderar-se, no?) entre els resultats electorals al congrés dels diputats i al Parlament de Catalunya. El PSC, doncs, en rebia més. Convergència en gasta més.

Quin interès, doncs, en fer una campanya tant visible? En gastar més duros que ningú en la campanya quan de fet ells no manen i, per tant, si l’estatut falla, falla Maragall i falla el govern?

Doncs molt senzill, CiU pretén donar la impressió que, tot i el tripartit, mai ha deixat de ser-hi i es prepara de cara a les eleccions del Parlament de Catalunya de la tardor. Pretenen crear la sensació escènica que, tot i el tripartit i les constants esquinçades de vestidures dels convergents, sempre han sigut a la banqueta per quan calgui tornar a manar.

Més encara, vistos els lemes i els missatges de la campanya de l’estatut els de CiU estan més en campanya per al Parlament que per a l’estatut i, conscients que això de l’estatut no fa trempar ni a un adolescent amb les hormones alterades es dedica a prometre rebaixes d’impostos i majories absolutes.

El què és evident és que l’estatut no importa, perquè qui es juga el futur amb l’estatut és Maragall i no Mas.

La voluntat de CiU de ser omnipresents al carrer per a preparar les eleccions de la tardor arriba a tal extrem de contravenir les ordenances de l’ajuntament de Barcelona col·locant pancartes lligades als arbres de la ciutat. Per cert, qui ha de ser ara qui retregui aquestes il·legalitats tal com l’Ernest Maragall les va retreure a ERC les eleccions municipals de l’any 2003.

I mentrestant, els socialistes, esporuguits, necessitats d’una victòria important del sí per a justificar les retallades i el tancament del procés autonòmic a mans de ZP, permeten qualsevol il·legalitat. On són els valents d’aleshores?

I CiU, si realment creu que aquest estatut que ens volen vendre, perquè no el defensen? Perquè no deixen de parlar del PP i dels antics sis-cents que ens volen vendre? Cal tenir molta barra perquè després de 25 anys d’intentar-nos vendre la moto ara ens pretenguin vendre un 600 espatllat.

NOTA: les fotografies (ara no le spuc penjar, el blogger no em deixa, però ja les penjaré...) són (seran) de la cantonada de pau claris amb Mallorca, a Barcelona, davant del consolat italià i del xamfrà entre els carrers de Balmes i de la Travessera de Gràcia, també a Barcelona, davant dels escolapis.