La campanya, malgrat els mitjans

Fa uns dies parlàvem amb uns amics que vam anar a l'acte de la Plataforma pel dret de decidir sobre la pobra assistència a l'encontre (ja vaig dir que la Mireia ho quantificava en uns 9 casaments ). Patíem per si era el NO que arrossegava poca gent. No ens vam desanimar.

Aquests dies n'hem tornat a parlar i hem canviat d'opinió veient l'escàs èxit dels partits pel sí en els seus mítings. Estan sent un gran fracàs, sobretot per la part socialista que, tot i tenir a Barcelona en ZP en un dels moments més dolços de la seva presidència, no s'atreveixen a anar al Palau Sant Jordi, lloc de les grans ocasions... i no crec que es tracti d'evitar d'anar al lloc on en ZP va prometre que aprovaria l'estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Els de CiU ja s'han habituat als actes de petit format i els d'ICV tenen pràctica en fer mítings pels arbres, perquè per això són ecoloxistes de debò.

En aquests entit, pel què puc llegir i veure, la campanya pel NO d'ERC i de la Plataforma pel dret de decidir està sent un èxit relatiu. L'AVUI d'avui xifra en 300 assistents els que ERC va reunir a Deltebre. Si ho comparem amb l'ensulsida (es veu que va ser un míting per les cadires, com els d'ICV) d'ahir a Vic de la Tura o els 400 assistents a Badalona, els 300 a Deltebre són un èxit rotund. Si ho comparem amb els actes que ahir en Duran feia solet intentant vendre un 600 a Sant Feliu de Llobregat... més encara. I mira que en Duran és la darrera persona d'aquest món en qui confiaria per comprar un cotxe de segons mà...

La campanya està tenint un perfil molt baix, perquè als partidaris del sí no els interessa que es debati sobre l'estatut o sobre les renúncies. Els única que estan aixecant el cap i pujant lleugerament (tampoc no ens enganyem) el to de la campanya són els d' ERC, els de la Plataforma pel dret de decidir i plataformes com la d'economistes pel no .

I malgrat tot, els mitjans de comunicació segueixen informant sobre quelcom que no existeix, un món de fantasia, un món irreal. La informació està adquirint la condició de literaturà màgica o fantàstica i va camí de la ciència ficció.

A veure si amb un mica de sort i il·lusió el 18-J els donem un bon ensurt i jubilem als pares dels dos estatuts, de la constitució, de les frustracions i del peix al cove. A veure si jubilem la transició.