PSC, CiU i ICV contra el Partit Popular? Mentida, només estan en contra del Partit Popular els qui voten que no
Em va agradar el què ahir li vaig sentir a dir a la televisió a en Joan Puigcercós. Ho deia en el marc de la campanya del referèndum, tot i que, per descomptat, no ho recull cap diari, ni de la metròpoli n de la colònia. Per cert, avui l’entrevisten a El Periódico.
Comentava una certesa com un temple. La campanya del Partit Popular és una campanya d’una intensitat baixíssima. Hom, quan va pel carrer, no distingeix cap banderola del partit popular. N’hi ha algunes, jo n’he vistes al carrer Mallorca. Són blaves, amb un missatge que no signaria cap publicista perquè no encoratja a ningú a votar res: Pensa en Catalunya, digues no. El mateix passa amb les falques publicitàries: les de la ràdio semblen un anunci d’un banc i els de televisió ni els he vist. A la seva pàgina web només hi ha quatre notícies sobre la campanya i els líders que porten són, per ara, d’allò més suaus. Ni un Aznar ni un Vidal Quadras. Intenten passar desapercebuts.
Perquè? Doncs és molt senzill, ahir ho deia en Puigcercós i avui li amaguen els mèdias. L’oposició furibunda del PP ja va aconseguir a Madrid el què pretenia: rebaixar l’estatut. Rajoy va fer de poli dolent, que a les espanyes té força predicació i ZP de poli bo, de poli amb talante. I entre els dos van aconseguir el què es proposaven: deixar a Catalunya sense la consideració de nació, amb unes competències, sense infraestructures equiparables en les actuals (en alguns casos més i en d’altres menys) i sense un finançament just.
El PP vol que s’aprovi l’estatut, perquè n’és tan còmplice com ZP. De fet el número dos del PP de Lleida ja ha demanat el vot favorable. El no que demana és conseqüència del debat parlamentari a Madrid i de la necessitat de poder fer un discurs agressiu a Espanya. Però aquío a Catalunya el demana amb la boca petita perquè no se’l creu.
Equiparar el NO catalanista al Partit Popular és tergiversar la realitat. El no del Partit Popular és un sí a les retallades de la Moncloa i el NO catalanista és un no a les retallades de la Moncloa.
Comentava una certesa com un temple. La campanya del Partit Popular és una campanya d’una intensitat baixíssima. Hom, quan va pel carrer, no distingeix cap banderola del partit popular. N’hi ha algunes, jo n’he vistes al carrer Mallorca. Són blaves, amb un missatge que no signaria cap publicista perquè no encoratja a ningú a votar res: Pensa en Catalunya, digues no. El mateix passa amb les falques publicitàries: les de la ràdio semblen un anunci d’un banc i els de televisió ni els he vist. A la seva pàgina web només hi ha quatre notícies sobre la campanya i els líders que porten són, per ara, d’allò més suaus. Ni un Aznar ni un Vidal Quadras. Intenten passar desapercebuts.
Perquè? Doncs és molt senzill, ahir ho deia en Puigcercós i avui li amaguen els mèdias. L’oposició furibunda del PP ja va aconseguir a Madrid el què pretenia: rebaixar l’estatut. Rajoy va fer de poli dolent, que a les espanyes té força predicació i ZP de poli bo, de poli amb talante. I entre els dos van aconseguir el què es proposaven: deixar a Catalunya sense la consideració de nació, amb unes competències, sense infraestructures equiparables en les actuals (en alguns casos més i en d’altres menys) i sense un finançament just.
El PP vol que s’aprovi l’estatut, perquè n’és tan còmplice com ZP. De fet el número dos del PP de Lleida ja ha demanat el vot favorable. El no que demana és conseqüència del debat parlamentari a Madrid i de la necessitat de poder fer un discurs agressiu a Espanya. Però aquío a Catalunya el demana amb la boca petita perquè no se’l creu.
Equiparar el NO catalanista al Partit Popular és tergiversar la realitat. El no del Partit Popular és un sí a les retallades de la Moncloa i el NO catalanista és un no a les retallades de la Moncloa.
anotat a les 14:15
7 Comments:
L'enllaç a l'entrevista d'en Puigcercós és http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=310612&idseccio_PK=8&h=060607
Carod Rovira: "El 'no' és un vot espanyolista". Dixeu de marejar la perdiu.
23/04/2004 - La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’
11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’
En voleu més?
http://www.esquerra.cat/aratocano/docs/mentides_si_c.pdf
Be, llavors els/les que votarem NO serem els "fillsdeputa", que va dir Piqué, i ja m'agrada, i avui he sentit un anunci a la ràdio, que deien "sí a lo nou, no a lo antic, sí als canvis, no a l'immobilisme...", mes o menys, i al final resultava que era un anunci d'un nou cotxe Audi o aixís.
viu-viu, que la Laura t'ha deixat un regalet al meu blog.
Veig que ja usen el meu nom per fer comentaris fatxendes... pensava que l'usurpació de nicks només passava als foros del ABC que són com les portes dels lavabos...
Què dius tio. Et penses que això és teu o què?. Els de dalt confoneu estratègia de negociació amb posició ideològica.
Nexus,
gràcies per l'enllaç correcte a l'entrevista. Em devia equivocar... I gràcies pel recull de premsa. Cmo diu l'anunci de mastercard, no té preu!!! Jo en tenia uns quants al cap, però... això és impressionant!! Podran retreure a en Carod les declaracions que cita en Galderic (el no usuari del blogger), però aquí hi ha estopa per a socialistes, convergents... i trenta pàgines!!!
Galderic (no usuari de blogger),
cadascú mareja el què vol, i el recull que cita en Nexus demostra que hi ha molta perdiu per marejar encara. Les postures s'estan partiditzant molt (i hi contribuïm tots, blocaires inclosos) però hem d'assumir que la pregunta de l'estatut hauria de ser, independentment de partits polítics, “acceptes aquestes escasses millores per als propers 25 anys, tancant la porta a millores reals i susbtancials?”. Hauria de ser un referèndum en clau de país i no de partit. Si així fos, estic convençut que guanyaria el NO i que tots els votants del PP dirien que sí entusiasmats.
Mireia,
Estigues tranquil·la, no ets una filla de puta, he comprovat que ets la mussa de molts blocaires. I digues-me retrògrad, però el canvi pel canvi no m’agrada. El canvi només ha de ser per millorar. Perquè qui es vol endeutar per comprar aquest audi que anuncien per si tenia el model anterior que és igual, però sense el climatitzador... I digues a la Laura que moltes gràcies, que és una cançó molt bonica, que serà el principi d’una gran amistat :P
Galderic (usuari del blogger),
És cert, això de les identitats a internet és molt complicat. Però vaja, essent tu usuari de blogger ja se’t reconeix...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home