Lliçons de periodisme creatiu
Aquest ha estat el titular que ha donat el centenari rotatiu barceloní del conde, La Vanguardia Española, i l'ha perpetrat el sicari major, Jordi Barbeta. Obria l'apartat de política, l'apartat dedicat al referèndum del 18J.
Probablement, en altres situacions, el titular no hauria estat aquest, hauria estat "radicales independentistas boicotean Piqué" o "el vandalismo independentista impide un acto electoral". Perquè, en canvi, quan el Partit Popular no combrega amb la sociovergència els atacs, justificats o no, a les seves activitats partidistes aquests atacs deixen de ser atacs per ser "movilización" i els independentistes deixen de ser-ho per ser membres d'un eteri i sociovergent "catalanismo"?
A ran d'aquest titular sembla que existeixi una mobilització del catalanisme light sociovergent contra el radicalisme catalanòfob del PP. Dels partidaris del sí contra els del no. I certament no és així, els únics que s'han oposat i s'oposen al partit popular són els acèrrims defensors del no. Els únics que estan en contra del Partit Popular no són aquells qui en diuen pestes als mítings i després hi pacten, són aquells que no hi han fet pactes de legislatura, pactes pel transvasament de l'ebre, per la llei de partits polítics... és a dir, els sociovergents.
Aquest post no és una justificació del Partit Popular ni dels boicotejadors, és senzillament una pregunta retòrica: perquè la premsa i els periodistes de l'establishment consideraven ahir "actes vandàlics de radicals independentistes" allò que avui consideren "mobilització del catalanisme"?
Tan forta és la pressió que fa el conde per criminalitzar aquells qui no combreguin amb l'estatut, siguin del color que siguin? Tant s'hi juga?
Més enllà d'això podríem qüestionar-nos la vàlua professional de certs periodistes; però com que aquesta vàlua ja ha sigut lapidada pels propis interessats al llarg dels temps, no la qüestionarem. Ens limitarem a dir que el periodisme de certs mitjans de comunicació cada cop té més a veure amb la literatura fantàstica mal escrita que amb la realitat.
anotat a les 18:25
4 Comments:
La Vanguardia és el diari amb menys dignitat de tots. N'hi ha d'altres que fan ràbia pel seu ideari i la seva manera peculiar de veure les coses, però aquests són uns "chaqueteros de cuidado". Passi el que passi, sempre amb el poder...
No sols "La Vanguardia", l'"Avui" tambe te un tuf de "si" penosisim. Sap mès greu perque es un diari en Català i que el seu mercat es mès "nacionalista" que "La Vanguardia", suposo. En articles d'opinio el lector es troba de tot, pero en articles pretesament "neutrals" fiquen cullerada fins al fons, ahir amb una comparativa oblidant el FCI que es resta a les inversions i fent una analisi que si no llegeixes l'estatutet penses que l'Estatutet es el del 30 de setembre. Avui torna a escriure Nuria Bosch amb Maite Vilalta, que l'estatut financerament es la repera. Copio el final que no te desperdici:"La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat."
(sona la millor Estatut del mon, no?)
I en la secció de política i sense firmar apareix "Els sexes i l'Estatut" amb perles com:"Tants caps, tant barrets. Per a molts lectors de l'Estatut, l'article 40 és un més dels 223 que té el text, i quasi no hi pararà atenció. Per a altres, en canvi, l'article 40 serà el motiu per donar un sí categòric al referèndum"..."Quants vots representarà el vot afirmatiu homosexual en aquest referèndum? No és gaire clar. Segons Jordi Petit, que aplica les estimacions del doctor Kinsey, el 10% de la població catalana és homosexual. David Martí rebaixa l'estimació a entre el 3% i el 5%. Es pot calcular, doncs, que uns 200.000 vots afirmatius podrien venir del col·lectiu de gais i lesbianes. El 18 de juny del 2005, el PP va organitzar una gran manifestació a Madrid contra la llei del matrimoni homosexual. Un any just després, aquest 18-J, els gais i lesbianes catalans respondran amb el seu vot."
L'article del Estatutet diu que s'ha de promoure la erradicació del racisme, l'antisemitisme, la xenofobia i la homofobia. Fa gracia per aixo perque abans que els homosexuals també suposo que votaran "si" els negres i moros, jueus i gitanos (el ordre deu ser important). Recordem peró que la constitució espanyola dona com a dret la vivenda. Suposo que l'article esmentat es posaria a la cua d'incompliments.
Ho posaré al meu blog, m'ha quedat molt llarg, ho sento...
Necessitem un diari. I el necessitem ara.
Hi han post del busot que son directament titulars i no hi ha ningu en aquest pais que ho publiqui.
Un diari ja. I si es gratuït millor.
Caram Jaume, estàs prolífic, avui!! Realment el paper de tots els diaris ha estat lamentable, per això en algun post he dit que el periodisme cada cop fa més referència a la literatura de gènere fantàstic que a la realitat.
Com diu la Tenalla (que fa poc ha revel·lat la seva identitat) La Vanguardia és molt lamentable perquè tergiversa, però no té una ideologia més enllà d'afavorir qui mani i, per damunt de tot, al rei.
Anònim i 心, certament només ens queda la xarxa... caldrà treure-li suc, doncs...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home