Com rebentar l’estatut, perdre l’aeroport, tractar Catalunya com una colònia i forrar-s’hi pel camí tot reivindicant-se nacionalista

...o com dir-se Miquel Roca.

Miquel Roca és l’home de les mil cares. Provinent del poc obrer i molt elitista Front Obrer de Catalunya va intentar entrar al PSC amb en Narcís Serra. Li varen dir que no, que era massa de dretes per entrar-hi. I es va fer de CDC (ara CiU). Va negociar la constitució i va renunciar als drets històrics i al concert econòmic perquè no li semblaven moderns. No era nacionalista/sobiranista, i va fer l’operació reforma, es va postular president del Govern espanyol des de Catalunya i a Madrid va tenir-hi homes com Antonio Garrigues Walker i Florentino Pérez. Va fracassar i encara ningú no sap com s’han pagat els deutes d’aquella campanya electoral.

Ara, després d’haver fet de “conseguidor” i de marxant de Catalunya a Madrid, en Roca té un prestigiós despatx d’advocats a Barcelona i figura a més consells d’administració dels que ell mateix deu poder recordar. Un d’ells el d’ACS, del seu amic d’aventures polítiques Florentino Pérez.

Després d’haver defensat l’estatut tal qual ha estat perpetrat, sense competències aeroportuàries, en Roca va seguir-lo defensant. Perquè? Doncs perquè ell pot ser un dels grans beneficiats d’aquesta sociovergència estatutària i aeroportuària.

Després que Ibèria hagi tractat Barcelona i Catalunya com una simple colònia anunciant que retiraria més de la meitat dels vols que fa des de l’aeroport del Prat de Llobregat, va anunciar que faria una companya de baratillo que operaria des de Barcelona i que es diria CAT-air (com si això la redimís de tots els pecats...).

I qui sona per dirigir aquesta perpetració de la sociovergència colonial i aeroportuària que suposa aquesta línia de baix cost? Doncs, oh casualitat de les casualitats, Miquel Roca.

En 25 anys haurà aconseguit, doncs, el què ningú: negar el concert econòmic, perpetrar el primer estatut, fracassar electoralment a Espanya, defensar el colonialisme aeroportuari, l’estatut colonial i forrar-s’hi.

Per cert, en Miquel Roca és firmant del manifest Estatut, jo sí. D’aquests ja en vaig dir el què creia que n’havia de dir.

NOTA: encara no em funcionen les fotografies...