Perquè abans no volien un estatut i ara sí? Què ha canviat?

Avui el madelman de la política catalana diu que sí, que és absolutament necessari un nou estatut perquè significa un salt endavant respecte de l’estatut de 1979.

L’any 1999 Jordi Pujol va ser investit president de la Generalitat de Catalunya amb els vots del Grup Parlamentari Popular, liderat per l’ara regidor barceloní Alberto Fernández Díaz, en base a uns acords d’investidura entre els grups parlamentaris populars i de convergència i unió, entre els quals destacava que en aquella legislatura no s’iniciaria la reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya.

ERC es va oferir al candidat convergent, Jordi Pujol, per votar-lo a la investidura a canvi del contrari, a canvi d’iniciar la reforma de l’estatut de Catalunya que ERC feia 20 anys que demanava (des de la seva promulgació l’any 1979).

El candidat convergent (mestre Yoda) va vexar el líder republicà, Josep Lluís Carod-Rovira, i la seva proposta. Va començar un distanciament entre convergents i republicans que encara ara no s’ha solucionat i que ha impedit que les polítiques nacionals del país poguessin ser acordades per les forces nacionals del país tal i com PSOE i PP ho han fet a Espanya.

Què ha passat de 1999 a 2003 perquè la reforma de l’estatut? Sincerament no ho sé. Més enllà de la conjuntura política no sé quina diferència estructural ha fet que l’any 1999 s’optés pels populars i no reformar l’estatut que per ERC i reformar-lo. No entenc que fa legislatura i mitja fos un tema que no s’incorporés a l’agenda política i ara sigui absolutament necessari.

Només se m’acuden com a explicacions la conjuntura política i l’estratègia partidista de curta volada... com per exemple que ara no manen i volen manar.

És més, en l’entrevista publicada avui a La Vanguardia al líder regionalista diu que els d’ERC “s’han passat 25 anys demanant l’estatut i ara pretenen quedar-se amb un estatut, el de 1979, que no volien, quina gran paradoxa!”

I mira que és senzilla la cosa... només cal entendre que Catalunya no porta 25 anys esperant per això. És com guardar la virtut 25 anys esperant quelcom especial i regalar-la al primer que et trobis una nit de borratxera. No és per aquest estatut que Catalunya porta 25 anys esperant. I si s’aprova aquest, no hi haurà altre estatut fins que aquest s’hagi amortitzat, i això és una generació com a mínim...

Si realment el regionalisme català fa legislatura i mitja creia que no calia un canvi estatuari i ara creu que sí per què ara hi ha la possibilitat, calia aprofitar-la a fons. Una altra cosa és que no els importin l’estatut ni el país... que els importi fer campanya, mítings, fotos...

NOTA: Això de fer notetes sota de les anotacions m’està agradant :D Ara m’agradaria dir que deixaria un enllaç amb l’entrevista, però la nova pàgina del diari del conde és una olla absolutament laberíntica. Gairebé com la pàgina de l’Ajuntament de Barcelona.