Una petita passa per a començar un llarg viatge

"Catalunya necessita victòries per sortir de la docilitat i el derrotisme que la caracteritzen”. En això coincidíem un amic filoconvergent i jo. Ell, però, va votar que sí. Ell em va dir que "Catalunya és així" (gairebé podria comparar-lo amb un filòsof del futbol), que Catalunya no sap dir que no, que Catalunya és un país derrotat, mancat d’autoestima.

Tot i que només va recollir el sufragi del 36’519% dels electors, pel 56’91% de l’any 1979, el sí va guanyar de manera inapel·lable. La indiferència també, tot i la campanya il·legal del govern i els missatges del president a darrera hora (els advocats en diuen prevaricació, d'això).

El sí, però, no era optimista, no era convençut. Vaig veure el meu col·legi electoral ple de gent gran que anava a consumar una altra rendició, derrota; que anava a consumar resignada i capcota, sense alegria ni il·lusió, allò que els havien venut, un 600 a preu de Masseratti.

Hi ha hagut, però, uns quants valents que, en contra de l’opinió pública, publicada i tergiversada, de les males llengües i del bon temps, s’ha atrevit a anar a votar i a dir que no. Un 20% és poc, molt poc, i part d’aquest 20% és de la dreta espanyolista, no s’ha d’amagar. Però tot camí cap al despertar de la consciència col·lectiva.

Un amic d’ERC em va dir, “sabíem que ens fotríem un hòstia, però és el que havíem de fer”. I efectivament, jo també crec que el país necessitava (es mereixia?) una veu valenta que comencés a remoure consciències.

El no ha estat escàs, només espero, però, que les consciències s’hagin començat a remoure i hi hagi hagut ciutadans que hagin començat a creure que el seu país es mereix més ambició. Encara que hagin votat que sí, encara que hagin optat pel blanc o per passar, avergonyit, davant del seu col·legi electoral. Espero que hagi començat a preparar el país per saber viure amb una mica més d’èpica els seus moments històrics, per saber-se rebel·lar contra la atonia i l’adotzenament i saber-se estimar una mica més.

Han estat poc vots, però tot camí comença per un petit pas.

...i la vida segueix, i les eleccions també, perquè n’hi haurà a la tardor i la primavera vinents. I aquest referèndum no crec que marqui moltes tendències... de fet El País en la seva enquesta deixava el repartiment d’escons del Parlament de Catalunya exactament igual com estan ara.