ERC segueix tenint les mans netes segons la fiscalia: quatre apunts sobre el finançament dels partits polítics

Quan ERC va sortir (això de sortir és un eufemisme) del Govern en José María Mena es va llençar al coll dels republicans per dos afers: un conveni urbanístic de Carretero pel qual s’autoritzava una benzinera a canvi de la construcció d’un ascensor al municipi celebrat per tots els veïns i, per l’altra, el famós afer de les cartes d’ERC als càrrecs electes i lliurement designats perquè complissin amb la carta financera dels republicans per a finançar el partit.

En Mena diu que només que s'hagués "doblegat la voluntat contrària al pagament" d'algun afectat a través de "l'ombra de la destitució" a la qual s'al·ludeix en una carta o s'hagués creat un "clima comminatori", hi hauria delicte de coaccions. No s’ha intentat, doncs, doblegar cap voluntat.

Aquesta ràtzia de Mena sembla que ha acabat. No han trobat cap indici delictiu. Ha estat una flor que no fa estiu, tot i que molts sembla que ho hagin desitjat. Canviarà, per exemple, Convergència Democràtica de Catalunya el contingut acusador de Vendrell, al que se li atribueixen delictes, de la seva capsa negra? (iniciativa friki que cap partit seriós s’hauria de permetre).

El què molts catalans no deuen entendre, però, és com pot haver-hi hagut tant de sarau amb el finançament d’ERC mentre l’esfondrament del túnel del Carmel o l’acusació del President de la Generalitat, en seu parlamentària, que CiU cobrava el 3% (i no precisament per a solidaritat) de les obres que adjudicava es va esbandir amb cosa de setmanes. Molts deuen demanar-se perquè hi ha hagut aquesta coincidència sociovergent per martiritzar ERC.

Durant aquesta legislatura hi ha hagut una colla de fets simptomàtics:

1.- ERC va demanar la modificació de la llei de finançament de partits polítics i, per acord de PP, PSOE i CiU aquesta encara no s’ha tramitat.

2.- ERC va proposar la creació d’una Oficina Antifrau perquè vigilés les contractacions de les administracions públiques i evitar, així, casos de corrupció. Aquesta encara no s’ha creat pels enormes entrebancs que hi han posat CiU, PSC, PP i ICV (ara mateix hi ha pendent un informe del Consell Consultiu sol·licitat a iniciativa d’aquestes quatre formacions que deuen tenir por de l’oficina).

Personalment jo no crec que s’hagi de modificar la llei de finançament dels partits polítics. Només crec que s’han d’eliminar les donacions anònimes. Les donacions anònimes són el càncer del sistema de finançament dels partits polítics. Allò que atorga beneficis comparatiu injustos, deutes polítics a qui fa els donatius...

No crec que els partits polítics hagin de rebre, però, més fons públics del que reben, perquè de fet, del què es tracta és de tenir un avantatge comparatiu respecte dels altres partits. No és important disposar de molts o pocs diners, es tracta de poder competir amb els rivals en millors condicions que aquests. Millorar el finançament dels partits, doncs, no farà que aquests necessitin més fons. El què cal, doncs, és limitar que, mitjançant donacions anònimes, 3%, FILESA’s... els partits puguin rebre uns diners que els donin uns avantatges comparatius que no han guanyat ni per les urnes ni pels afiliats.

Només espero, ara que tot aquest sidral ha estat arxivat, que els qui van llençar tot tipus de diatribes contra Xavier Vendrell se’n desdiguin. Amb ell ha quedat clara la provitat d’ERC.. Ha demostrat un caràcter i una personalitat durs, molts durs, propis dels qui tenen les coses molt clares i la consciència molt tranquil·la. M’agradaria creure que aquells qui tant l’han criticat comptin amb persones de la seva integritat en els seus partits (i estic pensant, per exemple, en el corrupte Josep Maria Sala, que s’encarrega de la formació dels socialistes).