Govern de lladres a precari

Tenim un govern indigne de ser-ho. No només perquè està instal·lat en la provisionalitat més profunda sinó perquè actua com a veritable corsari de la política i pretén governar i fer campanya electoral des de la minoria parlamentària mentre allarga la seva agonia en no convocar les eleccions i mentre demana responsabilitat a l'oposició per a aprovar uns projectes fets amb presses per simular una acció de govern que no és, reclamant lleialtat institucional a aquells qui han fet fora del govern i a aquells que no hi ha estat en tota la legislatura.

El govern de Maragall i Saura és un govern que, des que es va expulsar ERC del govern té les hores comptades. No té majoria parlamentària que el recolzi. I no es convoquen eleccions. Es manté un govern provisional que no pot legislar, que no pot fer política; que només pot executar allò que ja estava en marxa i, en part, estava en marxa per aquells a qui van fer fora.

El govern de Maragall i Saura és un govern corsari, filibuster perquè pretén rendibilitzar allò que els expulsats feren. Inclús aprovar algunes lleis amb les quals els socialistes o l’eco dels socialistes no estaven d’acord. Aquests dies es pot llegir als diaris que s’estan intentant dur més lleis que mai al ple del Parlament a veure

En Maragall, a més, jugant fort, va advertir a en Montilla que ja n’hi havia prou de criticar-lo. Que sinó no el recolzava durant la campanya. I ara resulta que en Montilla toca campanes i va a la processó. Defensa el govern i es dedica a fer, al mateix temps que de ministre, campanya proposant beques, infraestructures...

Vaja, que a Catalunya, no sé si tenim el què ens mereixem o no; no sé si som un prostibulari (com deia en Miquel de Palol) o no, però que tenim un govern que fot pena sí. Que no el recolza més que els hooligans d’ICV i el PSC perquè toca, perquè no hi ha altre remei...