La família, el laïcisme, l’aconfessionalitat...
Benet XVI, el papa dels barrets (entre ells el tricorni), ha beneït benintencionadament (al·literació poc reeixida que podríem allargar...) el forat del metro de València. Van morir en gràcia de nostre senyor i això, a dia d’avui, ja és molt...
Les visites papals són una cosa curiosa. Recordo quan era petit, crec que si fa no fa l’any del naranjito, que el papa va passar per davant de casa meva. Tant li fa si la gent és creient o no, el papa gaudia d’una teatralitat important, lligada a una gran capacitat de seducció. Major que la de les estrelles del cinema o els cantants més aplaudits. Encara a dia d’avui les grans reunions humanes són per raons polítiques (vegin-se manifestacions, mítings...) o espirituals (misses del papa, visites a La Meca...).
D’aquest happening a València, però, m’agradaria destacar-ne quatre coses:
La família.- Sempre m’ha fet molta gràcia veure homes pretesament cèlibes i dones que mai no han tastat els pecats de la carn, que han lliurat la seva vida a una espiritualitat omnímoda, pontificar sobre la família. Què en saben ells de la família? Quants plats han hagut de netejar als seus fills i marits? Quantes vegades han anat a cercar als fills a l’escola? Quantes nits han passat en vetlla patint pels éssers estimats?
El Papa.- El papa que mana ara per ara és un papa molt diferent del que hi havia fins ara. Més enllà de la solidesa intel·lectual i l’escàs vedetisme mediàtic, no deixa de sorprendre’m la recuperació d’antigues i en desús peces de roba papal (només ens falta veure una desfilada de moda religiosa...) i actituds tan pietoses com la fer-se crear un mico-clima a la zona de l’altar on havia de fer la cerimònia as València. Franciscans arremangueu-vos els sacs!!
La indissolubilitat.- No sé per quins set sous ha causat tanta adhesió en l’església aquelles coses indissolubles, tan bo com és el cacau soluble (per no dir marques ni colors)... Primer comencen amb les homilies per la indissolubilitat d’Espanya dels germans i monsenyors Rouco i Cañizares i ara segueixen amb la indissolubilitat de la família (d’home i dona, of course).
El Govern espanyol.- Si l’estat espanyol és un estat aconfessional no em sembla bé que el president del govern no vagi a la cerimònia del cap d’una església amb la qual hi ha un concordat celebrada a l’estat que ell presideix si no hi ha causa verossímil que ho impedeixi. No es pot limitar a una simple reunioneta. Això fóra lògic en un estat laic, però l’estat espanyol no ho és, és un estat aconfessional.
Les visites papals són una cosa curiosa. Recordo quan era petit, crec que si fa no fa l’any del naranjito, que el papa va passar per davant de casa meva. Tant li fa si la gent és creient o no, el papa gaudia d’una teatralitat important, lligada a una gran capacitat de seducció. Major que la de les estrelles del cinema o els cantants més aplaudits. Encara a dia d’avui les grans reunions humanes són per raons polítiques (vegin-se manifestacions, mítings...) o espirituals (misses del papa, visites a La Meca...).
D’aquest happening a València, però, m’agradaria destacar-ne quatre coses:
La família.- Sempre m’ha fet molta gràcia veure homes pretesament cèlibes i dones que mai no han tastat els pecats de la carn, que han lliurat la seva vida a una espiritualitat omnímoda, pontificar sobre la família. Què en saben ells de la família? Quants plats han hagut de netejar als seus fills i marits? Quantes vegades han anat a cercar als fills a l’escola? Quantes nits han passat en vetlla patint pels éssers estimats?
El Papa.- El papa que mana ara per ara és un papa molt diferent del que hi havia fins ara. Més enllà de la solidesa intel·lectual i l’escàs vedetisme mediàtic, no deixa de sorprendre’m la recuperació d’antigues i en desús peces de roba papal (només ens falta veure una desfilada de moda religiosa...) i actituds tan pietoses com la fer-se crear un mico-clima a la zona de l’altar on havia de fer la cerimònia as València. Franciscans arremangueu-vos els sacs!!
La indissolubilitat.- No sé per quins set sous ha causat tanta adhesió en l’església aquelles coses indissolubles, tan bo com és el cacau soluble (per no dir marques ni colors)... Primer comencen amb les homilies per la indissolubilitat d’Espanya dels germans i monsenyors Rouco i Cañizares i ara segueixen amb la indissolubilitat de la família (d’home i dona, of course).
El Govern espanyol.- Si l’estat espanyol és un estat aconfessional no em sembla bé que el president del govern no vagi a la cerimònia del cap d’una església amb la qual hi ha un concordat celebrada a l’estat que ell presideix si no hi ha causa verossímil que ho impedeixi. No es pot limitar a una simple reunioneta. Això fóra lògic en un estat laic, però l’estat espanyol no ho és, és un estat aconfessional.
Tot i això, també em molesta la demagògia que alguns empren en dir això perquè, si en ZP anés a una cerimònia musulmana, jueva o evangèlica, probablement, molts d’aquests es posarien les mans al cap. I amb aquestes confessions també hi ha concordat (crec que no se'n diu concordat, però).
Com a mínim aquest cop la vice-presidenta de la Vega no estava fent exhibicions de danses a l’Àfrica austral...
anotat a les 17:24
4 Comments:
I te n'has deixat una viu-viu, que a la cerimònia central de dissabte es varen sentir moltes llengües mundials, que allò era un "Encuentro Mundial de las Familias", rus anglès francès italià portuguès alemany castellà... i valencià/català?, no pas, que no es mundial.
Best regards from NY! Association broker investment http://www.top-asian-americans.info/Dream-kelly-pornstar.html allegra price Tiffany hopkins anal diego eye lasik san surgery Comic book on asthma All2fany venlafaxine the best directory for email marketing at giantexplorer pupil after cataract surgery Results for protonix Blonde baby pictures computer batteries Scholarships for women in education awning tube clamp cheap maternity clothes Ponatic body kits card check credit no 900 suzuki bike Upskirts toons porn xxx
This is very interesting site... » »
A broad fitness program tailored to an solitary wishes very likely nave on anecdote or more specific skills, and on age-[3] or health-related needs such as bone health.[4] Numberless sources[citation needed] also cite disposition, social and heartfelt strength as an significant vicinity of total fitness. This is again presented in textbooks as a triangle made up of three points, which impersonate physical, nervous, and loony fitness. Bones fitness can also forestall or treat many long-lived well-being conditions brought on past detrimental lifestyle or aging.[5] Working pass‚ can also remedy people sleep better. To stay healthy it is consequential to preoccupy in actual activity.
Training
Unique to or task-oriented [url=http://www.pella.pl]fitness[/url] is a actually's power to fulfil in a determined venture with a tolerable know-how: seeking case, sports or military service. Specific training prepares athletes to respond wonderfully in their sports.
Examples are:
400 m sprint: in a sprint the athlete should be trained to master-work anaerobically throughout the race.
Marathon: in this wrapper the athlete ought to be trained to production aerobically and their endurance must be built-up to a maximum.
Many blazing fighters and the cops officers sustain regular good physical condition testing to draw if they are capable of the physically taxing tasks required of the job.
Members of the Partnership States Army and Army National Guard necessity be able to pass the Army Physical Competence Try out (APFT).
Publica un comentari a l'entrada
<< Home