Possibles escenaris post-electorals

En Mas diu que només governarà si guanya en diputats, i que si guanya en diputats ha de governar ell. No deu saber que en unes eleccions parlamentàries qui governa és, a diferència de les eleccions presidencials, qui és capaç de formar una coalició de govern. No li devien ensenyar a classe...

Diu que vol governar sol. Sense ningú.

En Montilla, que es dedica a anar fent propostes de govern mentre desatén el seu ministeri, diu que està disposat a governar de qualsevol manera mentre segueix fent retrets a ERC i demana un govern fort amb hegemonia del PSC. Diu que vol tenir les mans lliures per fer el què li doni la gana.

Sembla que ambdós creguin cegament en llurs possibilitats de ser presidents en solitari, sense necessitar l’ajut de ningú. Això, però, només és a l’abast de les majories absolutes. Els governs de Pujol, o han estat en majoria absoluta o han hagut de comptar, en les primeres legislatures, amb el concurs d’ERC des del Govern i, en les darreres, el del PSC-PSOE de González o el PP d’Aznar.

Per tant, sembla que ambdós creguin cegament amb llurs possibilitats de majoria absoluta. Però enlloc, cap enquesta, cap futuròleg, ningú no sembla capaç de preveure una majoria absoluta en cap partit polític a les properes eleccions (el dia dels difunts per l’enterrament de’n Maragall?). Per tant, si cap d'ells no treu majoria absoluta, i encara que no ho plantegi en públic, quins són els escenaris post-electorals que contemplen Mas i Montilla per ser presidents? Jo personalment descarto que CiU recolzi en Montilla i contemplo, per tant, les següents possibilitats:

A.- El PSC recolza en Mas pels serveis prestats amb l’estatut i l’amistat amb ZP des de fora del Govern. Convergents i socialistes diuen que no s’entendran els uns amb els altres.

B.- El PSC recolza en Mas pels serveis prestats amb l’estatut i l’amistat amb ZP entrant al Govern. Convergents i socialistes diuen que no s’entendran els uns amb els altres.

C.- Tal com diuen alguns convergents, el tripartit no arriba a sumar majoria absoluta i el PP recolza a CiU i a l'Artur Mas. Per ara CiU ha negat cap mena de col·laboració amb PP, sigui per activa o sigui per passiva.

D.- ERC decideix i opta per reeditar tripartit amb Montilla de president.

E.- ERC decideix i opta per entendre’s amb CiU amb Mas de president.

És a dir, que si posin com vulguin, que si CiU manté la seva paraula de no entendre’s amb el PP i de no fer recolzar un govern en minoria de’n Montilla i el PSC, tal com ha dit, compleix la promesa de no recolza un govern de Mas en minoria, ERC tornarà a poder decidir per quin president opta.

I segurament és això el què molestà i segueix molestant a la sociovergència del dolce far niente, que decideixin els qui fins ara no havien decidit res. Els qui fins ara no havien manat.

Per això jo, personalment, crec que tindrem sociovergència, és a dir, o la opció A o la B. Perquè amb l'estatut moltes coses han hagut de canviar i moltes màscares han hagut de caure perquè tot segueixi igual i manin els de sempre.

PD.- Els dibuixos són de'n Joan Vizcarra, el del Jueves i de l'AVUI.