Tàndem Montilla – Tura per confondre l’electorat

És indiscutible que la Montserrat Tura és una persona d’ordre, per això és la consellera d’Interior, dels mossos, de la seguretat.

Ha estat alcaldessa una pila d’anys i no ha tingut massa problemes per governar amb certa seriositat. No fa l’efecte de ser una dona passional, d’aquelles que, com en Maragall, s’ha de penedir i desdir d’allò que ha dit quan se li ha escalfat la boca en un atac de sinceritat. Més aviat sembla una dona freda i calculadora. Una gran consellera d’Interior, una dona seriosa, complidora i fidel a la seva paraula a la qual no sembla que res se li escapi del guió.

Per això han sorprès les seves declaracions defensant en Pasqual Maragall, passant de’n Pepe Montilla, quan en Montilla clavava l’estilet (la puntilla en llenguatge taurí) i deia que el seu govern resoldria problemes i no en crearia i anava fent propostes que fins ara en Maragall no estava complint. I no ha estat una declaració desafortunada, ha estat per dos cops (que jo sàpiga) que s’ha arrenglerat al costat de Maragall quan els capitans de Montilla començaven a despotricar obertament i pública del qui els ha fet arribar a la plaça Sant Jaume.

Com s’han d’entendre unes declaracions com les de la Montserrat Tura, dona d’ordre i del sector catalanista i maragal·lià del PSC?

A mi, personalment, em sembla d’allò més senzill. Aquestes fugides d’estudi, aquestes defenses acèrrimes de’n Maragall davant dels mitjans de comunicació (mai davant dels òrgans del partit, perquè mai els òrgans del partit li ho han qüestionat) són allò que ha de fer a la Montserrat Tura rebre l’herència del maragallisme que Montilla mai no podrà rebre. Ungir Montserrat Tura com l’hereva de socialisme de tradició catalana exportada i exportable arreu del país. L’hereva dels Raventós, Obiols, Maragall, Serra... aquests dinosaures caducs de la política que han estat sempre la cara amable de socialisme català.

Perquè mort Maragall no quedava ningú que pogués fer la funció de guanyar uns vots als quals el PSC i el seu aparell mai no podran arribar sinó és amb un candidat amb un cert perfil catalanista. No podia ser cap home (Valls, Nadal, Castells) si en Montilla era el candidat i una dona havia de ser el dos. No podien ser ni Chacón (propera cap de llista a Madrid) ni Manuela de Madre pel seu perfil idèntic al de Montilla.

Havia de ser la Montserrat Tura.

La Montserrat Tura és l’encarregada de fer tàndem amb en Montilla per a oferir, entre els dos, els dos perfils que han de poder oferir a uns electors d’allò més diversos. Un perfil de fill de la immigració que, amb esforç s’ha integrat i ha triomfat a Catalunya i una filla de la burgesia benestant catalana, paternalista i ben connectada a unes elits culturals amb síndrome d’Estocolm.

Perquè aquest és el seu país

PD La fotografia és de la Montserrat Tura amb en Joandomènec Ros a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (amb uns maulets darrera dient-li de tot menys guapa), cosa que exemplifica bastant bé aquesta teoria de la conspiració...