Si Montilla torna a Catalunya, qui anirà a Madrid?

Montilla ha fet tots els papers de l’auca en la política catalana: ha estat regidor, alcalde, president de diputació i ara és ministre català a Madrid (gairebé és un càrrec institucionalitzat això del “ministro catalán”).

Un cop en Mas i en Zapatero foragiten Maragall de la política catalana i Montilla aterra com a candidat per perdre les eleccions, sacrificant la confortabilitat i el poder que tenia a Madrid, cal trobar un nou ministre. Per descomptat, si cal substituir al “ministro catalán”, cal un nou ministre català. Aquestes dues setmanes m’han comentat dues possibilitats i quatre noms.

Primera possibilitat.- Zapatero vol avançar les eleccions per fer-les coincidir amb les municipals i fa una remodelació del govern per encarar l’any escàs que encara queda. L’abast dels cavis seria una incògnita en aquest cas. Tothom ho valora com una possibilitat, tot i que remota.

Segona possibilitat.- Buscar una persona que substitueixi a Montilla. Segons les travesses, els quatre més ben situats, per ordre, són:

A) Manuel Mas.- Ex-alcalde de Mataró i diputat al Congrés. Economista i blocaire bilingüe (català i castellà), ha ocupat tots els càrrecs possibles i és pare d’una jove promesa de l’aparell socialista, l’Eulàlia Mas, recentment nomenada assessora per a la direcció de programes de Joventut (amb un sou gens menyspreable, tot sigui dit de pas).

B) Maite Costa.- Catedràtica d’economia, presidenta de la Comissió Nacional de l’Energia i ex-diputada al Congrés pel PSC-PSOE. Recordo amb carinyo els debats que tenia amb Rodrigo Rato, quan aquest era ministre; eren debats de poca volada intel·lectual i poca finesa política, amb molta bilis (especialment quan Rato li comentava que semblava que veiés visions, com la Kidman a "Los Otros").

C) Joan Majó i Cruzate.- Maresmenc com en Manuel Mas, enginyer industrial de formació, és el director general de la Corporació Catalana de Ràdio o Televisió. Va ser ministre d’Indústria amb Felipe González i, si tot va tal i com esperen els socialistes, a l’octubre perdrà la feina (quan els socialistes cedeixin el testimoni a Mas a la Generalitat) i, per tant, no costaria gaire fer-lo anar a Madrid uns mesos abans.

D) Xavier Vives.- Economista de reconegut prestigi a nivell global. Ha exercit de professor i catedràtic a diversos països i ha sonat com a possible en moltes ocasions, entre d'altres per a la presidència de la Comissió Nacional de l'Enregia, que al final va presideir la Maite Costa. Ara també.

Però vaja, a mi la meva mare sempre em deia allò de... “si vols mentir, digue’s el què sents dir”. I tot plegat són rumors...