Article 1r: Catalunya és un negociat
Acabo de fer un post al respecte i, segurament, en faré més. Acabo de veure a la televisió al president Maragall anunciar que plegara un cop convoqui les eleccions. Era un home derrotat de la manera més vil possible: per una conspiració cortesana dels seus amb els seus adversaris.
M'avergonyeixen certs dirigents que es dediquen a dir a nord i a sud que Catalunya és una nació, que negocien el contrari i que, tot dient-se catalanistes, mercadejes amb Catalunya i la presidència de la Generalitat.
Fa temps vaig comentar que una amiga de CiU m'havia explicat que en Jordi Pujol l'havia reprès per criticar al president de la Generalitat (ja era en Maragall). Explicava ella que en Pujol li havia dit que pot criticar a la persona, però no es pot devaluar ni menystenir la institució més alta del país, que s'ha de respectar el país i les institucions que el representen.
Aquests dies CiU i PSC no és que hagin devaluat o menysingut la primera institució del país, és que l'han negociat i l'han emprat com a moneda de canvi com qui regateja en un mercat a la barata (entengui's mercat a la barata com a mercat d'intercanvi de béns per béns i no de béns per diner o signe que el representi).
Ja ho podem dir: Catalunya és un negociat i, com tal, és negociable per quotes de poder, diner o béns.
Per cert, un dia d'aquests miraré de comprar el llibre del Sancho Panza de Duran Lleida (Sánchez Llibre, l'amo del 759 i germà del Dani de les escopinyes i de l'espanyol) en què narra com es fan les negociacions de l'estatut. Pel què diuen els mitjans de comunicació, promet carnassa i vergonya aliena de certa classe política que fa quelcom per aferrar-se o recuperar la poltrona.
M'avergonyeixen certs dirigents que es dediquen a dir a nord i a sud que Catalunya és una nació, que negocien el contrari i que, tot dient-se catalanistes, mercadejes amb Catalunya i la presidència de la Generalitat.
Fa temps vaig comentar que una amiga de CiU m'havia explicat que en Jordi Pujol l'havia reprès per criticar al president de la Generalitat (ja era en Maragall). Explicava ella que en Pujol li havia dit que pot criticar a la persona, però no es pot devaluar ni menystenir la institució més alta del país, que s'ha de respectar el país i les institucions que el representen.
Aquests dies CiU i PSC no és que hagin devaluat o menysingut la primera institució del país, és que l'han negociat i l'han emprat com a moneda de canvi com qui regateja en un mercat a la barata (entengui's mercat a la barata com a mercat d'intercanvi de béns per béns i no de béns per diner o signe que el representi).
Ja ho podem dir: Catalunya és un negociat i, com tal, és negociable per quotes de poder, diner o béns.
Per cert, un dia d'aquests miraré de comprar el llibre del Sancho Panza de Duran Lleida (Sánchez Llibre, l'amo del 759 i germà del Dani de les escopinyes i de l'espanyol) en què narra com es fan les negociacions de l'estatut. Pel què diuen els mitjans de comunicació, promet carnassa i vergonya aliena de certa classe política que fa quelcom per aferrar-se o recuperar la poltrona.
anotat a les 21:37
4 Comments:
Doncs sí, se'ns han venut el President, i era el President de la il·lusió, al menys per mi, que no va plantar prou cara a Madrid?, doncs d'acord, potser sí, però mai cap socialista català no s'havia atrevit a tan (tripartit, estatut...), que farem ara?, sociovergència i tira milles, ai!
Res del que acuses a CiU, i penso que amb part de raó, és alié a ERC en aquesta legislatura. Excepte una cosa. ERC es venia més barat.
A més, de què us queixeu? Que no veieu els d'ERC que si la sociovergència finalment es concreta és una benedicció per vosaltres a la llarga?
Catalunya no és un negociat. És una regió d'Espanya, on els espanyols no catalans ja en són majoria.
Què ens espera més als nacionals catalans?
Mireia, tot i que jo no sento l'apreci que sents tu pel president, veig que estem força d'acord.
Amic Oriol, la sociovergència no sé si serà bona per ERC o no, però per qui segur que no ho serà és per al país. Tindrà el país adormit i atenallat. Serà com la campanya de l'estatut, no s'admetrà la dissidència. I no crec que ERC s'hagi venut més barat, de fet, per no admetre vendre's barat han perdut les cadires...
Marià, no crec que Catalunya hagi canviat gaire sociològicament respecte de les darreres elecions al Parlament(l'octubre ens ho descobrirà). El què sí que ha canviat són els partits que s'entenen i pacten i l'ús que fan de l'entesa, el pacte i el país. I no empren el país com a objectiu polític, sinó com a mitjà polític/personal.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home