Política i politiqueig

Política

Fa mesos que ha començat la campanya electoral. De fet, algunes vegades sembla que no l’haguem deixat. NO sentim a dir altra cosa que si el candidat socialista és anadlús o és un nou català, que si uns són corruptes i els altres ho són més i si els d’aquí han de demanar perdó o no als de més enllà.

I això no és política, la política són les propostes, a gestió... l’art de gestionar i fer possible la utopia.

I de moment cap partit està començant a explicar quina és la seva, d’utopia. Quin és el model de país que volen.

De moment la campanya està sent de molt baix nivell i de simple confrontació partidista i no ideològica, programàtica o política. I això òbviament beneficia als grans, als que menys difereixen políticament.

La política, doncs, brilla per la seva absència aquests dies.

Politiqueig

Polítiqueig és el què hi està havent aquests dies realment. Això de si tu pactes amb l’un o amb l’altre, si tu ets corrupte o no i si demanes perdó o no. Això no és política i amaga debats més importants que han de mostrar als diferents polítics tal com pensen.

I com que fa uns dies vam estar creuant comentaris al respecte de les eventuals coalicions post-electorals, sobre si ERC i CiU s’entendrien o no i si no s’entenien perquè seria, només transcriuré dos titulars, un de La Vanguardia (26/VII/2006): Duran a Unió: "Defenderé que no se pacte con ERC" i ABC (26/VII/2006) CiU se niega a hablar con ERC de pactos si antes debe pedir perdón a Vendrell