divendres, de novembre 24, 2006

L'estatut, un joc de polítics?


Quan es debatia en seu parlamentària el contingut de l'estatut hi havia una colla de personatges més propers al lerrouxisme que a un autodenominat post-nacionalisme, que predicaven que l'estatut era una cortina de fum d'uns polítics que no es preocupaven pel benestar de les persones i que es dedicaven a parlar només de les coses que a ells els interessaven: llengua, cultura i país.

I els titllàvem de lerrouxistes i de ser gent que es dedicava a crear conflicte on no n'hi havia, a enrarir l'ambient polític català. Perquè l'estatut no havia de ser la resposta als problemes dels catalans, però sí que n'havia de ser una eina útil de resolució.

I amb què ens trobem ara? Amb un estatut que és incapaç de resoldre els primers problemes reals que ens han sorgit: RENFE i aeroport. I insisteixo, es tracta de problemes quotidians, de la gent normal, d’aquells a qui alguns invoquen com a obreres (treballadors) no preocupats pels temes identitaris.

Potser l’estatut que ens van fer aprovar no era altra cosa que un joc de polítics, potser no eren altra cosa que negociacions de saló que no tenien en compte l’interès de la Catalunya real, sinó els interessos dels polítics de quedar bé i de practicar allò de que “qui dia passa, any empeny”.

Potser sí que tenien raó els qui deien que era un joc de polítics, potser el temps i les negociacions els han donat la raó. L’estatut del Parlament parlava de trens i d’aeroports. D’inversions i de tributs. I en referèndum ens van fer dir que l’emperador duia un vestit nou, sense trens ni aeroports, sense inversions ni tributs. I els venedors / entabanadors han estat els qui ens l’han encolomat, els qui han jugat a jocs cortesans, de polítics, i van prescindir dels interessos de la Catalunya social de’n Montilla, de la Catalunya de tietes i padrines de’n Mas i de la resta de catalans.

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Ja era hora viu-viu! T'hem trobat a faltar, feia dies que estaves desaparegut!

12:52 p. m.  
Anonymous Anònim said...

A desenvolupar l'Estatut i callar.

12:58 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ja era hora viu-viu! T'hem trobat a faltar, feia dies que estaves desaparegut!

12:58 p. m.  
Blogger RTM said...

Amic anònim, suposo que desenvolupar-se ja es desenvoluparà, però no et facis il·lucions, que la majoria de canvis i desenvolupament seran simplement nominals (canvis de noms d'institucions i coses paregudes). Com deia la Julieta a Romeu i Julieta: “Només el teu nom és el meu enemic. Però, què és un nom? No és la teva cara, ni la teva boca, ni la teva mà, ni el teu cos d’home... La rosa faria la mateixa olor amb un altre nom. Arrenca’t aquest nom i en el seu lloc pren-me a mi tota sencera”... bé, ella ho deia en anglès i en vers... és l'única traducció que he sabut trobar a cop de google...

Doncs això, simples canvis de nom: Agència Tributària al Director General de Tributs (Iu Pijoan), Vegueries per províncies, Consell de Garanties estatutàries al Consell Consultiu... i un llarg etcètera vacu, buit de sentit i significat.

Àngela Maria i anònim, m'omple d'il·lusió saber que encara miraveu el bloc, tot i que feia uns dies que no l'actualitzava. Miraré de tornar a ser més constant.

1:09 p. m.  
Blogger Mireia said...

Jo també t'he trobat a faltar viu-viu, bentornat i un petonàs gran gran.

2:33 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Doncs jo no entenc que l'estatut que tan ens ha costat ara necessiti ser desenvolupat... sigui aqui o a Madrid.

4:13 p. m.  
Anonymous Anònim said...

rA:

Algú molt savi va dir:
Feu la llei i deixeu-me fer el reglament.

Ara s'ha de fer el reglament, i ull viu que a Madrid en saben un niu de fer reglaments que van en contra de les mateixes lleis que haurien de desenvolopar.

8:47 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home