Sorpresa
Doncs sí, sorpresa, d’aquí la meva rectificació d’ahir. Sorpresa per dues coses:
Primera.- La independència del PSC que ha prescindit dels dictats de Zapatero. Tot i les clares preferències del PSOE per la sociovergència, els socialistes catalans han actuat amb autonomia política. Ara només cal veure si seguiran així. Si això de l’entesa nacional els fa prendre consciència i a les properes eleccions estatals recuperen el grup socialista al congrés. I CiU va trucar a Madrid per negociar, quan de fet els qui han decidit el govern ho han fet des de Barcelona i a desgrat de Madrid.
Segona.- Si l’Estatut que CiU va pactar a Madrid era descafeïnat i ho admetien tots els opinadors afectes i no es va pactar una entesa cordial a posteriori amb els socialistes a la Ciutadella, què es va pactar a Madrid? No s’hi val respondre que s’hi va fer un sacrifici pensant en el país més que en propi benefici. Perquè el país, per ara, no se n’ha beneficiat gaire. O és que els socialistes els han traït i per això en Duran ara amenaça que no els votaran les lleis pactades?
Sincerament, jo m’inclino per creure que els socialistes han traït a CiU, que per això li ha agafat l’emprenyada que li ha agafat i s’ha dedicat a anar instigant cassolades al mé spur estil “rojos pancarteros”. I Zapatero ha optat per desentendre-se’n i no emmerdar-s’hi més. Ja ho va dir en Guerra fa temps, en ZP és un bambi, però un “bambi de hierro”. En política els escrúpols són mala companyia segons Maquiavel, i ZP ho sap.
Finalment, com que encara no m’he refet de l’ensurt de diumenge, m’agradaria recomanar uns quants articles de molta més volada que no pas aquestes modestes anotacions que aquí publico. Els articles més lúcids que he pogut llegir entre ahir i avui (no n'he pogut llegir pas massa) són aquests:
D’hipòtesi a projecte, de Josep Maria Terricabras
Reflexió, de Josep Maria Terricabras
Esquerra travessa el Rubicó, de Vicent Partal
De rendicions, de Vicent Partal
Primera.- La independència del PSC que ha prescindit dels dictats de Zapatero. Tot i les clares preferències del PSOE per la sociovergència, els socialistes catalans han actuat amb autonomia política. Ara només cal veure si seguiran així. Si això de l’entesa nacional els fa prendre consciència i a les properes eleccions estatals recuperen el grup socialista al congrés. I CiU va trucar a Madrid per negociar, quan de fet els qui han decidit el govern ho han fet des de Barcelona i a desgrat de Madrid.
Segona.- Si l’Estatut que CiU va pactar a Madrid era descafeïnat i ho admetien tots els opinadors afectes i no es va pactar una entesa cordial a posteriori amb els socialistes a la Ciutadella, què es va pactar a Madrid? No s’hi val respondre que s’hi va fer un sacrifici pensant en el país més que en propi benefici. Perquè el país, per ara, no se n’ha beneficiat gaire. O és que els socialistes els han traït i per això en Duran ara amenaça que no els votaran les lleis pactades?
Sincerament, jo m’inclino per creure que els socialistes han traït a CiU, que per això li ha agafat l’emprenyada que li ha agafat i s’ha dedicat a anar instigant cassolades al mé spur estil “rojos pancarteros”. I Zapatero ha optat per desentendre-se’n i no emmerdar-s’hi més. Ja ho va dir en Guerra fa temps, en ZP és un bambi, però un “bambi de hierro”. En política els escrúpols són mala companyia segons Maquiavel, i ZP ho sap.
Finalment, com que encara no m’he refet de l’ensurt de diumenge, m’agradaria recomanar uns quants articles de molta més volada que no pas aquestes modestes anotacions que aquí publico. Els articles més lúcids que he pogut llegir entre ahir i avui (no n'he pogut llegir pas massa) són aquests:
D’hipòtesi a projecte, de Josep Maria Terricabras
Reflexió, de Josep Maria Terricabras
Esquerra travessa el Rubicó, de Vicent Partal
De rendicions, de Vicent Partal
¡Que error, qué inmenso error!, d’Antoni Puigverd (La ditxosa edició digital de La Vanguardia no em permet posar un enllaç, però un amable comentarista anònim ha deixat l'enllaç que adjunto)
“Esquerra travessa el Rubicó” i ¡”Que error, qué inmenso error!” és convenient llegir-los un rere l’altre. Es contraposen força bé l’un a l’altre. Donen una certa idea de la sorpresa que aquesta "entesa nacional i de progrés" ha causat.
anotat a les 17:51
9 Comments:
Una gran sorpresa eh, ningú s'ho esperava, no hi havia CAP candidat que ho hagués predit!
ERC havengut Catalunya als nazionalistes españols de PP Montilla.Inudem ERC de banderes españoles!Compra 1 bandera española i entregala ala seu/seus d´ERC.Corre,desde ahir ja n´estan portant!!!
Oh, quina gran idea això de les banderes espanyoles! Ja veig el titular del Mundo : "La irrupción del Partido de Ciudadanos provoca una oleada de patriotismo español en Cataluña".
De veritat no se t'ha acudit res millor?
pots enllaçar-lo aquí . . .
http://www.almendron.com/tribuna/?p=12508
També pots llegir "Carta oberta a Vicent Partal"
http://blocs.mesvilaweb.cat/Perejoan
Un han fet un homenatge?
Mas fent la viu-viu
Una mica d'humor, va...
Salut!
Jo discrepo de Puigverd. CiU no tindrà una actitud nacionalera perquè ja l'ha jugada i no li ha sortit bé. I les bases del nou Govern diu que a Cultura o política lingüística serà el mínim denominador del desplegament de l'Estatut, i no pas la política d'un partit concret ja que cap té majoria.
Puigverd s'equivoca, i Partal també
Espero que CiU es calmi una mica, que si no doncs que CiU es convertirà en una mena de "Losantos 2" amb el tema de "l'11-M 2" i lo de que "al PP li varen furtar la victòria 2", o sigui una cosa tipus "no se perdre 2".
Jo no simpatitzo gaire amb el Puigverd doncs gairebé sempre té uns punts de vista massa PPros. Tot i això penso que ERC ha fet un immens error, del mateix tipus que va fer CiU quan va fer els pactes del Majestic amb el PP. Per un interés partidista a curt termini perjudiquen els interessos del pais. Espero que tots nosaltres no ens n´haguem de penedir.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home