Pinochet i la transició espanyola

Se me’n refum que hagi mort el colpista i dèspota no il·lustrat Pinochet. Era un assassí, un colpista i un dictador.

Ara surten alguns factòtums de la branca neocon de convergència dient que els dictadors d’esquerres són tan dolents o pitjors que els de dretes. No faré judicis de valors.

Estic fart de veure i sentir a parlar d’aquest gran cabró a la televisió com si fos el gran maldecap mundial i la gran preocupació de la bona gent catalana i espanyola. Com si restablir la democràcia a Xile fos la missió històrica de la raça espanyola. Perquè els espanyols i determinats gregaris catalans no tenen més ulls que per veure les misèries hispanoamericanes? Perquè aquesta obsessió malaltissa? La unitat de destí dels espanyols és dur la democràcia a hispanoamèrica? No en tenen prou havent-hi realitzat en èpoques dels reis catòlics alguns dels genocidis més salvatges de la història?

Sembla que amb Xile es pretenguin amagar altres dictadures amb més morts a les seves esquenes que Pinochet. Perquè l’Àfrica no és precisament un continent pacífic. Tampoc l'Àsia. Perquè no es parla dels assassins, dictadors i dèspotes d'aquests altres països?

Més encara, a compte de què vénen tantes lliçons de democràcia si, a Espanya, encara campen pel carrer amb total llibertat i impunitat gent com Milans del Bosch, Fraga i companyia. A compte de què tantes lliçons de democràcia provenen d’un país que va fer una transició que va permetre a tots els responsables de la dictadura quedar impunes de les seves penes?

És mala consciència? No s’atreveixen amb els seus? Ja els està bé que aquí encara corrin lliures alguns governants franquistes?