dilluns, de novembre 27, 2006

Vostès tenen dos problemes, i es diuen...

Sí, desafortunada la frase de l’expresident. Desafortunada i poc estudiada per la fiscalia, perquè possiblement s’haurien trobat algunes sorpreses en el sentit de les paraules de l’expresident i en el sentit contrari. Però no és d’aquest problema que vull parlar, sinó dels dos grans problemes amb què CiU s’enfronta, coma mínim, abans de les eleccions municipals.

Primer i principal l’hegemonisme. Hegemonisme és com s’ha denominat la política internacional de Bush i pren nom de la concepció i la voluntat d’aquest de ser hegemònic, poder fer i decidir el què li plagui en el moment que li plagui en ser el més gran i el més fort: el cosí de zumosol mundial. En aquest sentit CiU peca de sentir-se encara partit hegemònic, possible canalitzador de grans majories, en un moment en què aquestes ja no existeixen a Catalunya. CiU, doncs, no ha entès que a Catalunya, les majories absolutes són cosa pràcticament prehistòrica i no s’ha sabut adaptar a una nova situació, a un nou sistema de partits canviant, diferent, en què cal tenir cintura política i s’han de teixir complicitats per poder governar. El PSC ha estat més hàbil en aquest sentit i ha sabut guanyar confiances i complicitats. El problema, doncs, és voler ser “
o cèsar o res”, menystenir als altres i presentar-los com a enemics a batre, més que com a possibles companys.

El problema de CiU és, doncs, que en ser hegemonista, en voler romandre sol i guanyar sol, sense ningú més, s’ha quedat sense amics, sense companys. I en una època sense majories absolutes vol dir que s’ha quedat sense governar.

El segon problema és la manca de respecte institucional, manca de respecte a les altres forces polítiques, al nou president, al president sortint i als resultats de les eleccions.

Fa temps vaig dir que una noia de CDC em va comentar que un cop l’expresident Pujol (ella n’hi diu president) la va renyar per criticar al president de la Generalitat. Ell li digué que pot criticar a en Maragall i als socialistes i a qui vulgui, però que la presidència i les institucions són sagrades i que no es toquen. Perquè si ens quedem sense institucions, què ens queda?

Doncs aquest és l’altre problema de CiU, menystenir als presidents i impugnar un resultat electoral per no estar-hi d’acord, posar els interessos partidistes per davant de tot. Reclamar la presidència moral per Mas quan aquest ha estat incapaç de formar govern. Perquè ara que en Mas ha guanyat per vots poden reclamar un sistema presidencialista, però quan Maragall guanyava per vots no el reclamaven aquest sistema i s’afermaven al parlamentarisme per argüir llur victòria.

I aquesta crítica, que pot semblar més lleugera que l’anterior és molt més de fons que l’anterior. Perquè CiU en les seves majories absolutes aconseguides gràcies a un líder indiscutible i indiscutit, més líder de país que no pas de partit, era el partit dels qui estimaven i respectaven Catalunya i per això i pel lideratge de Pujol, eren hegemònics, per això eren pal de paller. Però mancats de líder i de majories absolutes descobrim que desapareix també el respecte a les institucions del país i per tant desapareix la condició de pal de paller.

Per a tornar a aspirar a tot, CiU ha de deixar enrere la voluntat de l’hegemonisme i ha de tornar a confiar i estimar el país per damunt de les seves pròpies sigles. I per això potser necessitarà una altra generació de líders o, si més no, una altres dirigents.

20 Comments:

Anonymous Anònim said...

CiU no s'ha quedat sola. El tripartit forma part d'una estratègia per aïllar-la, atès que cap força per si sola pot vèncer-la electoralment. No és quelcom volgut o cercat, sinó una estratègia dels adversaris polítcs: els socialistes, per tal de normalitzar el mapa polític autonòmic espanyol. Iniciativa, perquè és l'única manera de seguir vivint de la polítca, aquest cop un xic millor. I Esquerra, per veure si pot menjar-li espai electoral. La missa és sabuda i repetida pels de sempre: una decisió sobirana del tripartit s'intenta fer passar com la conseqüència d'un pecat original de CiU inexistent. La càrrega de la prova de la decisió del tripartit s'intenta encolomar sobre les espatlles de CiU. Així doncs, se l'envia a l'oposició, malgrat haver guanyat les eleccions, amb la voluntat d'ofegar-la. No hi ha res més. Tot això que expliqueu no va més enllà d'un món tancat a Internet. No arriba a la societat.

12:44 p. m.  
Blogger Oriol de Mollerussa said...

Estic totalment d'acord amb el comentarista anònim anterior a mí. A més, vull felicitar-lo perquè està molt ben escrit. En l'únic que discreparia amb ell és en les darreres dues frases, però la resta el subscric al 100%.

5:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Els dos comentaris anteriors fan un perfecte exercici de voluntarisme. No responen a la pregunta: com su hagues fet CiU per tenir un govern estable?

Un bipartit amb ERC?
La sociovergencia?

Des del pacte Zapatero - Mas sobre l'Estatut, queda alguna persona (que no sigui convergent) que cregui seriosamente que es pot confiar en aquests dos senyors?

8:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Em sembla que t'equivoques en el segon problema. Qui ha menystingut les institucions i la democracia son els qui han perdut un quart dels seus votants pero no han tingut problema a tornar-hi amb el trpiartit. En cas que algu hagi estat en coma, aixo sera ERC i PSC En altres paissos, els governs es desfan al perdre muncipals o eleccions parcials. O creieu que la democracia es resumeix en un "si sumen, doncs sumen"?

Tambe podriem recordar unes quantes pallassades per part de dirigents del ERC i PSC, algunes de greus, que no em semblen mostres de respecte.

12:38 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Les justificacions tripartites del pacte dels despatxos que acusen CiU del seu aïllament em recorden allò del "alguna cosa haurà fet" que se sent quan una dona és atonyinada.

5:59 p. m.  
Anonymous Anònim said...

No parlo de res de tot aixó, pero seguiu sensa contestar a la pregunta:
com ho hagues fet CiU per governar?

9:22 p. m.  
Blogger Papitu said...

Viu-viu m'alegro de llegir-te de nou, especialment quan t'expliques tan clar i català com sempre. Salut!

10:45 p. m.  
Anonymous Anònim said...

CiU hagues necessitat d'un segon partit, que jo hagues preferit que fos ERC. Es tan obvia la resposta que no entenc la pregunta -- o a ERC.

12:50 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Crec que CDC tindria que ser fusionada-absorvida per la UDC den DURAN.

6:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Quan Duran declarava a El Periódico que el principi d'Esquerra és no tenir principis,estava buscant un soci per governar...

vinga va,que no ens mamem el dit.

La CiU d'ara no té res a veure amb la CiU dels anys 80...S'ha acabat dir que el problema és a Madrid.

Els problemes de Catalunya els tenim a Catalunya i no pas a Madrid.

Aquesta,i no cap altre,és la tragèdia de CiU: saber que els problemes són nostres i que si no tenim concert econòmic és perquè no ens dóna la gana als catalans,i que si som una comunitat autònoma i no un Estat europeu és perquè els catalans ho volem així.

O sigui: que els que volem un Estat propi us ho hem dit a CiU molt clar i català: no s'hi val a dir que "no es pot".En democràcia som el que volem.

3:57 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Anònim:

(1) Així, si els problemes els tenim aquí, perquè les JERC monten una manifestació dient que "Espanya ens roba"?

(2) Si les JERC creuen que Espanya ens roba, com és que accepten posar de president de la Generalitat de Catalunya un ministre del govern d'aquesta Espanya que ens roba?

(3) Tú creus que aquest ex-ministre del govern del país que ens roba, treballarà per tenir el concert econòmic que sembla que tú i ERC desitgen?

12:08 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Em semblen excuses per justificar el que és injustificable.
D´acord que el pacte del tripartit 2 és legal i lègitim. Ara bé: és ètic? Jo diria que no massa.
Dels 3 membres un va descartar repetir el tripartit, l´altre es va fer l´equidistant (per pactar després en un moment) i sols el tercer va ser franc.
Totes aquestes falornies que sento últimament que CiU s´ha aïllat sols son degudes a la mala consciència dels membres d´ERC, que no volen admetre que han enganyat molta gent que els havia votat (mira, com jo).
Cada cop que ho explico a algun amic d´esquerres em diu: "Convergent!". No serà pas que sou uns sectaris?

10:30 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Nano, mentres vas criticant a nacionalistes de pedra picada, espanyolistes d'esquerres us estan donant pel cul amb força i sense gaires maníes.
Au va pamplines, agafa vaselina i crida: Pluja daurada Montilla, pluja daurada!
Ah, i tinc el problema que critiques a CiU: Jo mai respectaré a dos perdedors sense cap estudi ni ofici com en Benach i en Montilla!

7:56 p. m.  
Blogger Mireia said...

Hem sembla que ara l'Artur Mas ja sa calmat una mica, lo que passa es que va soltar tantes falsetats de mal perdedor després de l'1 de novembre que molts se les han cregut, i aixís estem, potser seria hora que l'Artur Mas sortís i digués d'una vegada que lo del "perill per a la democràcia" i la "greu degradació de la democràcia" per lo del nou tripartit doncs que eren frases calentes de república bananera i que se'n penedeix d'haver-les dit, o bueno si no... doncs que faci una crida a atacar la Generalitat amb barres i còctels molotov, si no doncs que no s'entén res.

4:46 p. m.  
Blogger Victoria Rocaguinarda said...

Hem trec el barret, no és pot dir més clar i més bé.

11:26 p. m.  
Blogger Carles Agustí said...

Reconec que és un bon escrit aquest teu viu-viu, i si bé és cert que des de CiU hem de reflexionar al voltant d'algunes de les coses que dius, no és menys cert que és important fer-hi alguns aclariments, concretament un aclariment i dues confusions que hi ha:

- L'aclariment: És possible que CiU hagi comès algun error que l'impossibiliti per formar govern tot i guanyar clarament, però analitzem al detall: Descartat el PP per una qüestió de dignitat nacional només ens queden els tres partits del tripartit, i el tripartit ja estava fet abans de les eleccions, almenys treballem amb aquesta hipotesi. A més Carod i Puigcercós es deixen guiar per un odi enorme a CiU i pel complexe de que els dirien que no són d'esquerres si pacten amb CiU. O sigui avantposen l'esquerra al fet nacional.

Si la situació és aquesta, quin ha estat exactament l'error de CiU?. Tu et pots quedar aillat perque t'aillen o perque vols quedar aillat. En la primera situació poc hi pots fer.

- Primera confusió a aclarir, la que hi ha entre majoria absoluta i majoria suficient. És cert que la Catalunya de majories absolutes s'ha acabat. CiU mai ha buscat aquesta campanya la majoria absoluta, seria una insensatesa absoluta, una barbaritat, era més que evident que CiU no treuria 68 escons, cosa per la qual no cal ser gaire estratega de res. CiU buscava la majoria suficient. Potser és un error? potser sí, però en tot cas quedi clar que CiU buscava la majoria suficient, no l'absoluta. La majoria suficient és la que hi havia si el tripartit no sumava 68 escons, cosa per a la qual CiU calculava que aconseguria tenint 53-54 escons, al final la irrupció de ciutadans deixava aquesta fita en 51, i CiU s'ha quedat a 3, treient-ne 48. Si el tripartit no sumava 68 CiU governava segur, segurament en solitari, i només han faltat 40.000 vots perque això passés. A 40.000 vots de l'èxit, 40.000 que eren immediatament recuperables si la gent s'hagués cregut que el tripartit estava ja fet i que Montilla seria President. Per tant, tot i reflexionar i assumir alguns errors, l'èxit absolut ha estat a tocar de la mà.

- 2a confusió, protesta legal - versus protesta nacional. La sensació de ràbia i malestar a CiU és simplement la suma del malestar i ràbia de milers de persones que militen o que han votat CiU o que es neguen a empassar-se el gripau del Montilla, per tant no només gent de CiU. Però no per una censura a la legalitat, és clar que Montilla és President legalment, i és President de tots els catalans, des d'aquest punt de vista no hi ha problema. El problema és la qüestió nacional, no la legal, la qüestió nacional de veure la Presidència de la Generalitat en mans d'un espanyolista, d'un personatge que ni sent ni coneix el país, i que el governa com si fos una diputació. L'aturada en el procés d'alliberament nacional. La por per quants anys recularem nacionalment, perque evidentment ERC posant i arriant banderes i similars, en actes de pur infantilisme, no aturarà res, perque no són ni conscients de l'escenari en que actuen. Pateixo pel meu país, em rebel·lo nacionalment, no legalment.

1:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

REs a dir sobre l'hegemonisme. Sobre el segon punt, què ha de fer CiU, no dir res contra aquestes forces meravellosament guanyadores de les eleccions amb uns programes transparents i sostenibles? Fent una mica de memòria és fàcil recoprdar que Maragall no va acceptar mai la seva derrota enfront de Pujol. Havia tret més vots que CiU, però menys diputats, i ell sempre va dir que havia guanyat les eleccions. I molts hi van estar d'acord, per allò que el que fan i diuen els progressistes i no sé què més sempre està ben fet i dit, de la mateixa manera qiue el que fan i diuen aquests malvats de dretes sempre és criticable. No anem bé.

1:28 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Viu-Viu, quan parlaràs del procés de descatalanització de l'escola amb la tercera hora en castellà? Parla d'ERC i la submissió a Montilla (qui, per cert, va assistir encantat a la recepció del dia de la Constitucion).Quan fareu autocrítica els d'ERC? Serem una Cantàbria o Múrcia en dos dies.

4:40 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Jo sóc independentista i voto a independentistes.
M'importa un bè negre si Catalunya és com Cantàbria (la ficció de creure que som més que una comunitat autònoma espanyola i menys que un Estat europeu,la trobo ridícula i vomitiva).
Que ERC hagi pactat amb una força amb un projecte polític espanyol no em treu la son. A CiU també tenen un projecte espanyol i a més a més són d'una dreta carca.
No em fa nosa la tercera hora en espanyol a les escoles.Em fa nosa que vingui imposat de fora.Tampoc em fa nosa que el President d'una comunitat autònoma vagi a la recepció per commemorar la Constitució votada i aplaudida per CiU-PSC-PP-ICV-
Mentre tinguem un únic partit independentista no anem bé. Les coses canviaran quan a part d'un partit de centre-esquerra independentista, en tinguem també un de centre-dreta independentista.
Llavors, les sumes d'ambdós sí que seran importants i definitives.
Mentrestant,a CiU ni aigua.

3:05 p. m.  
Anonymous Anònim said...

potrebo, da preverijo:)

5:23 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home