AVUI: Cas turisme i cas N-PP

La pàgina 11 del diari AVUI d’avui (ja em perdonareu l’al·literació tautològica) és una perla d’aquelles que se’n troben i molt de tant en tant. Dues notícies, no en calen més:

Primera.- Unió Democràtica de Catalunya ja és un gran partit. Ja tenen militants sentenciats per apropiació de béns públics. La sentència no diu que els diners clarament hagin anat a parar a les arques de UDC, sinó que diu que un dels elements que dóna a entendre la connexió entre la trama de malversació de fons i UDC és el sou que Cogul i la seva dona van estar rebent del partit durant el 1998 quan l'escàndol va saltar als mitjans de comunicació. El tribunal afirma que Josep Sànchez Llibre va mentir quan va assegurar que aquest diners eren en concepte de captació de nous militants. "Una persona que apareix implicada en un cas de corrupció no és la més apropiada per captar militants", afirma el tribunal en una clara i breu demostració de sentit comú.
Caram caram... si fins ara teníem els amics de Filesa, Mapesa i Time Export (i en Sala es dedica a ser secretari de formació del PSC-PSOE), ara hi podem afegir els de Turisme. Encara queden casos com el Pallerols, Casinos...
Sort que ERC (les mans netes i la paraula lliure, que deia aquell) està batallant contra vent i marea per engegar l’oficina antifrau, que vetllarà per la provitat de les persones que gastin diner públic).

Segona.- Detinguts uns joves de Mollet per apologia del genocidi, la majoria d’ells dels demòcrates d’Estado Nacional Europeo (segurament també estan a favor de la constitució), i un del Partit Popular (com popular és la frase feta de díme con quién vas y te diré quién eres...). Això fins a cert punt ja és de jutjat de guàrdia. Però encara és més increïble que aquest paio hagués estat a punt de ser assessor del grup popular a l’ajuntament de Mollet. És a dir, aquest xaval hauria de ser el que decidia i proposava què havia de fer el grup popular a l’ajuntament de Mollet.
Segons els populars, quan van descobrir la seva ideologia ultra no el van contractar. Però, és que no el coneixien? No l’agafaven per ser de la seva ideologia? No compartien congressos? debats ideològics? No havien redactat plegats un programa electoral sobre què volien fer a Mollet? Clar, si la seva aportació era limpia Mollet, els devia semblar molt cívic i molt higiènic...
Quin vincle devia sentir ell per afiliar-s’hi?
Què devia fer que, posteriorment, quan van conèixer-ne la filiació feixista (dic feixista pel seu homenatge conegut a Mussolini, no sé de vel·leïtats nazis, per tant no dic nazis) no l’expulsessin i el mantinguessin al seu partit?
És preocupant que partits democràtics, que invoquen la constitució com a arma contra descreguts i il·legalitzen els descreguts que no fan passar per l’adreçador de la constitució, incorporin elements com aquest.