Maragall està brillant i en forma

Amb aquesta sortida endavant en Maragall ha aconseguit tres coses:

1.- Forçar fer la seva crisi de govern. Si hagués esperat després del debat de política general hauria estat la crisi de govern dels partits i ell no hi hauria tingut res a veure. Maragall sempre ha volgut ser amo dels seus governs, com ho era quan era alcalde a Barcelona, i ara era cada cop més president dels partits que donaven suport al govern. Forçar aquesta sortida endavant obliga a remodelar el govern abans del debat de política general tant sí com no, i amb aquestes presses, ja s’hi poden posar en Montilla i companyia, que en Pasqual i té totes les de guanyar... i sinó amenaça amb convocar eleccions... i el PSC no té ningú més disposat a guanyar-les que ell.

En Maragall vol governar i creu que no ho pot fer amb alguns dels consellers que li van encolomar. Si espera que en Montilla, en Puigcercós i en Saura li facin la remodelació... tindrà els mateixos problemes que ha tingut fins ara. Per tant, els posa contra les cordes en una situació límit on triar entre fer cas al president de manera total o parcial, o convocar eleccions.

2.- Es pot treure de sobre una sèrie de consellers que de cap de les maneres mai no volia al seu govern, com Siurana i Rañé. Aquests dos van ser estricta quota de partit, fruit d’una negociació en la qual ell no va poder participar perquè era entre Montilla, Puigcercós i Saura. El PSC volia tenir un home de l’aparell al Govern com qui hi té un talp i volia fer fora Siurana de la Paeria per tenir-hi algú que pogués mantenir Lleida contra Isidre Gavín (agradable sorpresa per CiU les darreres municipals). Maragall se’ls vol treure de sobre i se’ls traurà de sobre.

3.- Tapar les declaracions de ZP dient que de concert i de recaptar a Catalunya, res de res.

Maragall està molt més en forma del què alguns creuen i volen, i disposat a governar molt més del què es pensa, això sí, disposat a governar com ell creu i vol. Aquest segurament, és el Maragall que tanta gent va votar.

D’aquí uns mesos ningú recordarà aquesta crisi de Govern i, si les coses van bé per en Maragall i el Govern rutlla, ningú no el qüestionarà ni aquí ni enlloc i ja estarà preparat per unes eleccions quan l’estatut hi obligui (passi el què passi).