Reformes de'n Pepe Gotera y Otilio

Veig que els partits ja han avortat la darrera maragallada que jo, personalment, creia que acabaria amb èxit per part del seu protagonista.

Com avui comenta El Periódico, en Maragall ja va intentar una jugada similar a l’any 1996 quan el partit li va dir que no volia ni al Tete a l’executiva de Barcelona ni volia posar la seva dona al consell nacional del PSC. Aleshores va plegar i se’n va anar de vacances a Roma. És a dir, no és el primer cop que utilitza aquesta tàctica i, tampoc, és el primer cop que l’espífia.

Hi ha hagut moltes porres sobre l’abast de les remodelacions que proposava en Pasquis, algunes han estat les següents:

En Siurana plega, això ho sabia fins la portera del Núñez. En Siurana plega perquè mai un conseller havia tingut tanta contestació en el sector que li toca governar. El més trist del tema és que qui soni com a substitut sigui el líder del sindicat agrari que més l’ha increpat fins ara. Sort que ho ha desmentit.

En Rañé era el comissari de l’aparell socialista i del sindicat socialista. Òbviament devia ser molest per una ànima lliure del PSC com en Pasqual tenir l’alè al clatell de l’aparell. A veure què en sortirà si el treuen del pla de l’energia i de les connexions elèctriques transpirinenques...

En Solà era, segons baròmetres, el conseller més ben valorat del Govern. Però a la seva àrea hi ha unes quantes coses que a qualsevol socialista li deuen semblar apetitoses: les universitats on tants intel·lectuals socialistes imparteixen doctrina,. El futur de les telecomunicacions i l’internet i , sobretot, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTITI), que pretén cablejar Catalunya al marge de telefònica i les altres grans operadores, com podria fer-ho Euskaltel al País Basc o qualsevol ens pública a un país normal, que no sigui una monarquia bananera. De fet volia parlar del CTITI fa temps, però s’han avançat els del Col·lectiu Joan Creixell a Tribuna Catalana amb un article molt interessant al respecte.

L’Anna Simó, d’ERC, deu estar fent prou bé les polítiques assistencials de la Generalitat com perquè molesti als socialistes, suposo... deu estar penetrant en sectors socials que els del PSC mai haurien cregut...
Encara no he entès la dèria amb en Vallès. No ha obert la boca i fa temps que ningú no se li escapa de les presons.

També s’ha parlat de’n Carretero, la bèstia negra dels socialistes al Govern. En Carretero no els deixarà fer una llei electoral al seu gust. De fet aquest deu ser un dels pocs punts d’acord entre aparell socialista i Maragall.
Pel què fa a la Mieras, crec que ningú no hi posa cap però. A més, si han d’inventar-se un Consell de les Arts dirigit per en Bricall, alguna cosa s’haurà de fer amb la conselleria de cultura...

En Milà no sé què fa a mediambient, i a més els socialistes volen habitatge.

En Nadal ja ho va dir, que amb el què ha aguantat, el Carmel no el faria caure... i tampoc no el farà caure l’amic Pasqual

He arribat a llegir que en Maragall volia a la Marina Llansana d’ERC com a consellera, la qual cosa demostra un fet empíric: No hi ha res com estar bona...