... i si resulta que ERC tenia raó...
Seguint la dogmàtica socialista (socialista de debò, com diria aquell... i potser inspirada pel Lenin del Bages...) ERC va dir que, entre d’altres coses, el pacte amb el PSC es devia a posar de manifest les contradiccions inherents al PSC i nacionalitzar l’esquerra i cercar una normalització de l’espai polític català o evidenciar l’espanyolisme socialista.Dos anys més tard es demostra que el PSC es troba en la cruïlla d’optar desacomplexadament per ser un partit català i, com diu el pacte del Tinell, catalanista i d’esquerres o, com és i ha estat el PP, ser la sucursal d’un partit espanyol aliè, quan no contrari, als interessos de Catalunya.
Un dels principals, doncs, objectius del pacte d’ERC està a punt de donar els seus fruits. CiU hauria de deixar de bramar contra ERC i llançar les seves diatribes contra els socialistes amb la intenció de, insisteixo, com fan els socialistes de debò, posar en evidència les contradiccions inherents al sistema.
anotat a les 11:02
2 Comments:
Amic,
no ens volguis vendre la moto i defensar el galdós paper d'ERC. En Montilla és del PSC i també s'ha sumat a les rebaixes i ERC segueix sense dir ni piu.
Mira, poc després de publicar aquest post vaig llegir el següent article: http://www.tribunacatalana.org/noticies.php?idf=7398
Aquí no hi puc posar links... llàstima...
Només en citaré el final:
Tenim, doncs, una decisió d’Esquerra que situa, en només dos anys, Convergència i els socialistes en una dinàmica de reivindicació nacional del tot inèdita en els darrers anys. Però no s’acaba aquí la feina política d’Esquerra. Ara a Madrid tenen l’oportunitat de desemmascarar els sectors més retrògrads, espanyolistes i jacobins del PSOE, als quals ja no els queden marge de maniobra per dissimular: o estableixen vincles de vot comú amb el PP o refermen la voluntat expressada per activa i per passiva del president Zapatero. Si Esquerra manté una posició que combini fermesa i dignitat en la seva negociació a Madrid –i això té poc a veure amb el sí als pressuposts de l’Estat-, té l’oportunitat de visualitzar qui és qui a la política espanyola i, de retruc, a la política catalana. Només per dibuixar un mapa diàfan de les voluntats polítiques dels partits catalans i espanyols a partir del procés d’aprovació del Nou Estatut de Catalunya, ja es podria avalar la decisió d’Esquerra de situar Maragall al capdavant de la Generalitat. Un cop dibuixat aquest mapa, però, Carod podria continuar fent cas del seu olfacte, oblidar l’equidistància i actuar en conseqüència.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home