Campions de la democràcia

Ara que partits catalans donen suport al govern espanyol i que partits catalans demanen un nou estatut. Ara que cap partit espanyol té majoria absoluta i necessita de recolzaments polítics externs, ara, tornen a sentir-se tambors de guerra favorables a un canvi de llei electoral que residualitzi els partits que, en la literatura de la ciència política, en diuen PANE (partits d’àmbit no estatal).

La lògica dels demòcrates i dels tolerants fa que sigui injust que al Partit Popular li costi 14594 sufragis obtenir un escó al congrés i, en canvi, a Iniciativa, n’hi costi 99058 o, encara més, Esquerra Unida n’hagi de menester 112555 per obtenir una acta a Madrid. Hi estic d’acord, és injust!!

No obstant això, els demòcrates espanyols i jo no estem d’acord en la injustícia. Ells creuen que la injustícia és que el 5.75% dels vots que obtenen CiU i ERC, que correspondrien a 20’125 diputats si fem un 5.75% als 350 diputats del Congrés dels Diputats, corresponguin de fet a 18 diputats.

Molesta que els partits catalans estiguin infrarepresentats? No, molesta que els partits catalans existeixin.

La proposta que pretenen elaborar serà una proposta que enriqueixi el panorama polític espanyol? Que el faci més plural? No, ans al contrari, que el faci més monolític, més uniforme, més difícil a la riquesa política i a la discrepància, fonament de la política parlamentària, tal i com l’entenem.

No s’atreviran, doncs, a optar per un sistema com el que els socialistes volen per aquí, un sistema que faci com a Israel i sigui directament proporcional? Sense marginar, sense maltractar, modern, cosmopolita, tolerant?...

Sincerament, no crec que hi optin, intueixo que deuen buscar la desaparició dels diferents partits diferents de PP i PSOE al Congrés. Com busca en Berlusconi a Itàlia.

Es comença defensant la governabilitat i s’acaba eliminant la dissidència, s’acaba practicant el genocidi polític.