Cinc apunts post-nadalencs

Primer.- A en Bono no li han explicat que els problemes, més que aparèixer quan hom vol preservar la riquesa cultural, apareixen quan hom vol imposar una única forma d’entendre el món, d’entendre la vida? Això als Balcans li poden explicar bé, però també li pot explicar bé son pare o son avi, aquell del qual ell es vana dient que era franquista?

Segon.- Amics Pedro i Arseni, al marge de creure que IC-V-EU-i-A és un tumor polític que només s’entén per raó de cert post-materialisme alienat, crec que un tripartit a Barcelona d’esquerres i català, és a dir, amb ERC i CiU, és possible.

Només cal que CiU i ERC sumin més que PSC i IC-V-EU-i-A. En aquest cas, i davant d’un eventual pacte entre ERC i CiU (en què s’haurien de repartir l’alcaldia), a IC-V-EU-i-A no li quedaria altre remei que ser-ne partícep perquè:
a.- A l’oposició amb el PSC, IC-V-EU-i-A quedaria diluïda perquè el PSC és molt més gran i no podria visualitzar-se ni qui són ni quines són les seves propostes o quin és el seu projecte de ciutat (de fet aquest encara forma part dels misteris a descobrir pel Paco Lobatón a Quién Sabe ande?)
b.- A l’oposició, i sense poder lluir com a partit de govern de la ciutat, es quedaria amb les ingents masses obreres que tenen col·locades a Barcelona, àrea metropolitana... des de fa més de 25 anys.

Tercer.- M’han agradat molt les declaracions de Rajoy dient que això de l’embolat de l’estatut és cosa del tripartit, que en Pujol era més seriós i que mai no ho hauria fet. És que aquesta febrada sobiranista que ja està començant a amainar de CiU no se la creia ningú, ni en Rajoy.

Quart. – No entenc perquè els amics d’IC-V-EU-i-A no participen de la cavalcada dels reis. És, sense cap mena de dubte, la manifestació de multiculturalisme ben entès de la nostra cultura. Tres savis de cultures diferents, un blanc (ari?), un ros (magribí?) i un negre (negre?) ofereixen part sengles cultures i tradicions a l’estendard de la nostra cultura.

Probablement els agraden més barreges tant curioses com la de la sopa de Girona, una aberració de la multiculturaliat en què es fa un dinar especial pel dia de Nadal per a musulmans i no se’ls dóna dinar de Nadal sinó que els fan una paella per no contravenir una fe que els diu que el 25/XII és una dia qualsevol.

Cinquè.- Tot i que tard, bon Nadal a tots... i bon 2006!!