El multiculturalisme apàtrida i espanyol d’IC-V

Avui l’e-noticies en una curiosa notícia afirma amb un ànim criminalitzador que comparteixo que el PSC ha votat en contra de l’admissió de Catalunya a la UNESCO. Però, malgrat tot, no deixa de sorprendre’m. Ells són així, són les coses dels sociates... Un dia et surt en Maragall amb un ciri trencat i l’endemà ja aterren altre cop a l’anodina i espanyola realitat.

Em resulta més curiós, però, el fet que, en aquesta votació el pijoprogres d’IC-V-EU-i-A se n’anessin a berenar o a plantar un arbre a la corrida de San Jerónimo per no ser presents en el moment de la votació. Que no eren un partit català i catalanista? Ja n’hi ha prou de dobles morals i dobles jocs! Perquè no admeten d’un cop el què són? Uns pijoprogres espanyols que només es mouen per les propostes estètiques que els facin quedar bé davant d’unes classes socials acomodades amb mala consciència social. Que el país els importa tant poc com la resta de coses que defensen i que únicament els interessa la menjadora, que per això porten 23 anys cuidant del mediambient i de l’habitatge a Barcelona i encara no han fet cap mena d’autocrítica més enllà de dir com s’hauria de fer allò que ells no fan.

Ja n’hi ha prou de fanfarrons de debò.

Ara el què hauríem de demanar als amics de les CUP és perquè s’ajunten amb aquests palanganeros que, quan no tenen un partit de referència espanyol, se l’inventen.