Civisme i cinisme

Civisme és governar bé. Si hi ha persones necessitades de l’ajuda de l’administració promoure aquesta ajuda. Donar uns drets i intentar fer-los efectius en el menor lapse de temps possible. Civisme és l’actuació de la consellera de Benestar i Família aprovant les lleis de serveis socials i de prestacions. Civisme és no politiquejar jugant amb els drets socials dels més necessitats per fer política, per fer partidisme, per treure vots jugant amb les necessitats de les persones menys afavorides. És molt fàcil dir que si no hi ha finançament no hi haurà drets socials. És molt valent dir que si no hi ha finançament els drets socials s’aplicaran igualment, tot i que amb un període de transició una mica més llarg; tal i com ha fet la conseller de Benestar i Família.

Cinisme és governar malament. Cinisme és governar àrees com benestar socials a l’ajuntament de Barcelona durant 23 anys i, al cap de 23 anys de degradació dels serveis socials i de mala gestió a Barcelona, quan ha esdevingut necessari per la convivència entre ciutadans aprovar una ordenança com la del civisme, votar-hi en contra. Votar en contra de donar solució a un problema al qual has ajudat a crear amb la teva incompetència i pretendre, a sobre, treure vots gràcies a aquesta incompetència.

Responsabilitat i civisme és el què han tingut CiU i ERC millorant substancialment una ordenança mal feta, agressiva i autoritària per fer-la aplicable i positiva per la ciutat.