...i demà... quatre a traïció

Finalment, al cap de diversos intents, demà es reuniran a negociar representants de les quatres forces polítiques que van aprovar el projecte d'estatut a Catalunya amb els representants del PSOE. Només espero dues coses de la negociació a curt termini (a llarg espero l'estatut tal com va sortir del Parlament) el què ja comentava fa un parell de dies: que es pugui visualitzar una negociació entre Catalunya i Espanya i que els negociadiors d'ERC i de CiU tinguin la capacitat de lligar curt al PSC perquè no li agafi síndrome d'Estocolm.

Una de les gràcies de fer participar al PSC del govern de la Generalitat era aquesta, poder-los collar, fer-los governar a Catalunya i fer-los haver de defensar Catalunya. Fer, en suma, que es mullin.

Una de les gràcies de fer que el PSC hagués de defensar els interessos de Catalunya i voler-se treure del damunt la llufa de partit espanyol era que tenien necessitat d'autojustificar-se com a partit català, catalanista i capaç de governar a Catalunya. Necessitaven, per tant, un cop d'efecte com l'estatut; un estatut que, com digué Rajoy i ahir vaig recollir a aquest bloc, en Pujol i CiU mai no haurien aprovat.

Ara és l'hora, doncs, de veure si el PSC opta per Espanya o per Catalunya, un cop s'ha demostrat en la negociació de l'estaut que ambdós conceptes són irreconciliables. És hora de veure si el govern tripartit demostra que el PSC és un partit d'obediència espanyola o bé si aconsegueix un nou estatut. Qualsevol de les dues opcions em sembla prou ambiciosa i qualsevol de les dues opcions podria fer canviar el mapa polític català.

Demà... quatre a traïció. Quatre negociadors que es miraran de reüll, que miraran a què renuncia l'altre, que sabran en tot moment què fan els altres negociadors... bé, potser el palanganero eco-taxidermista estarà mirant la decoració i aprofitarà per fer que li portin uns quants cafès.