La vaca cega

En espanyol diuen dar tumbos al fet d’anar caminant amb vaivens violents, amb dificultats. Talment com la Vaca Cega de Joan Maragall, que va topant de cap en una i altra soca. Sempre he vist aquest topar de cap en una i altra soca com un anar d’un costat del camí a l’altre fins a donar-se un cop i seguir endavant, però cap a l’altre costat del camí. Talment sense saber-se ubicar.

Doncs així, topant de cap en una i altra soca, caminant d’esma pel camí de ves a saber què em fa l’efecte que vagi CiU.

He comentat més d’una vegada que no deixa de sorprendre’m com, des que Artur Mas la capitaneja, CiU ha anat d’un costat a l’altre. Ara és social-demòcrata, ara es reinventa liberal. Ara és la més acèrrima defensora de Catalunya, ara és sobiranista, ara fa amics a l’ABC i rep elogis de Rajoy, ara renega dels socialistes ara vol entendre’s amb els socialistes.

Avui un dels amics de’n Mas ha trencat una altra llança en favor de l’entesa amb els socialistes.

Ja he dit en aquest bloc, tal com citava en Joan Oliver a l’AVUI, que hi ha dos tipus de líders, els que tenen un projecte polític i intenten abastar-lo sense renunciar-hi i els que es dediquen a practicar la democràcia demoscòpica i no pretenen transformar el món, que només pretenen adaptar-s’hi. Només pretenen fer el discurs més bo de ser escoltat en cada moment.

A mi em fa l’efecte que aquesta desubicació ideològica de CiU respon en gran mesura a això, a intentar practicar una política demoscòpica, amb unes conviccions limitades o modificades (que no adaptades o modulades) a cada moment.

A mi m’agrada la gent amb conviccions i coherent. Jo no voto gestors, voto polítics. Els gestors ja els triaran els polítics perquè gestionin la seva pròpia utopia.