Retorn al passat

Ja ens han pactat l'estatut. Jo tinc unes queixes a fer-hi, unes quantes, les següents:

1.- De la mateixa manera que en el primer cop que ho va fer, CiU estava disposada a cedir en qualsevol cosa per a poder aparèixer com a gran desllorigadorde l'estatut al Parlament i gran protagonista fotogràfic, ara sembla que ha fet el mateix, renunciar al què calgués, renunciar al què fos necessari per a poder aparèixer com a salvapàtries.

2.- L'aposta per un govern diferent del que havia governat durant 23 anys era l'aposta per un govern diferent, amb una forma de governar diferent. Era una aposta per a un govern concertat entre diferents forces polítiques, era un aposta per un nou estatut fruit del consens institucional pluripartidista i no de la negociació partidista i electoralista.

3.- Pel què fa al finançament tenim una renovació del sistema pactat per Francesc Homs l’any 2001. De fet a l’AVUI he llegit que ja ens prometen entre 2.600 i 3.000 milions d’euros més cada any... i això em recorda perillosament als 400.000 milions de pessetes que ja ens van prometre l’any 2001. I aquest sistema serà revisable quinqennalment, és a dir, no només no surt del model LOFCA sinó que es revisa igualment de manera quinquennal.

4.- Continuant amb el finançament, d’agència tributària catalana, res de res, una agència tributària consorciada, per tant sotmesa a l’AEAT. Diuen que es recull que d’aquí a 5 anys podem tenir una agència tributària catalana única. Si hem d’esperar que ens ho donin de bon rotlo...

5.- Pel què fa als impostos, la cistella que ens han dat és senzillament ridícula, és més del mateix, algun percentatges més del les engrunes que ja teníem, lluny del 100% de l’IRPF i de l’IVA que s’havien posat damunt de la taula aquests dies. I el què és més greu, l’Impost de Societats (IS) es queda a Madrid. No podrem donar incentius fiscals a les nostres empreses, no les podrem ajudar a mantenir al seva seu a Catalunya i no podrem tenir-ne el cens real, econòmic i acurat que suposa la gestió de l’IS. L’IS és, sense cap mena de dubtes, la joia de la corona dels impostos.

6.- Porta i aeroports seguiran sota auspici estatal, ara amb una comissió interinstitucional.

7.- D’etiquetatge en català ni n’han parlat perquè CiU ja va votar-hi en contra al Parlament de Catalunya, juntament amb PP i PSC-PSOE.

8.- Pel què fa als drets històrics, res de res.

9.- Pel què fa a la nació, res de res, encenalls. Diuen que el Parlament va definir Catalunya com a nació. De fet el Parlament ja a finals dels 80 va aprovar una proposició no de llei de’n Carod on es reconeixia el dret de Catalunya a la independència, a la sobirania, a la secessió, a la lliure determinació o com collons n’hi vulguin dir. És a dir, posats a fer referència a pronunciaments del Parlament poodrien recollir aquest, no? Però ja ho van dir Bono i Ibarra que de nació, res de res.

10.- Com deia en el segon punt, un nou estatut havia de ser l’eina perquè tots els catalans anéssim plegats a Madrid a dir que ja n’hi havia prou i que volíem un nou estatut. Amb aquesta sortida endavant ha demostrat que CiU no pensa seguir deixar de jugar a la tàctica del peix al cove, no pensa deixar de vendre’s al millor postor; i que el PSC-PSOE. Ha quedat palès que CiU només aspira a governar, a aferrar-se a la mamella i que farà el què calgui per a arribar-hi. Aquest retorn al passat és un malson que pot ser fatal per a Catalunya econòmicament, políticament i com a país.

11.- sempre esn quedarà la tranquil·litat que en Bono i l'Ibarra ho han beneït. Vist això, ara ja poden proposar en Mas com a Español del año en substitució del Pujol de la governabilitat.

12.- Com deia l’Eduard Voltas a Tribuna Catalana vista la mamarratxada en què CiU ens ha ficat, només ens queda l’abstenció.

13.- Mentre Catalunya només sigui una arma electoral a mans del primer partit del Parlament de Catalunya, a Espanya ningú creurà que es pugui definir Catalunya com a nació.