Zapatero tanca la transició, Mas español de l’any

En Gerard Coca cita algunes de les frases que s’han dit en torn a l’aliança CiU PSOE per un nou estatut. Destaquen algunes perles com que los nacionalistas han perdido o que queda claro que solo hay una nación: la española, el resto son nacionalidades o regiones, dit per en Rodríguez Ibarra.

Després d’anys que el diari ABC nomenés a Jordi Pujol español del año per la seva aposta per la governabilitat/col·laboracionisme, ara sembla que sigui en Mas qui faci punt per guanyar-se tal distinció renunciant a tot a canvi duna fotografia.

A CiU han hagut de treure el Sant Cristo gros (vegi’s l'español del año originari) per intentar justificar allò que ni ells mateixos es creuen: la bondat del pacte amb aquells a qui fins fa poc feien culpables de tots els mals. Molts amics de CiU han hagut de menjar-se allò que havien dit. Molta gent que jo conec que va mofar-se d’ERC adduint el brillant paper de’n Mas en la negociació al Parlament avui no els he sentit dir ni piu. Parlaven del temps, del Barça...

ZP va començar a governar amb una idea: tancar la transició, trobar la concòrdia entre tots els pobles d’Espanya. Al País Basc ja ha començat a trobar punts de concòrdia amb el PNB (ja els han aprovat els pressupostos, estan mirant-se com aconseguir una treva d’ETA, van acabar no forçant la pèrdua de la presidència del Parlament Basc...). Catalunya semblava que havia de ser més difícil. Catalunya proposava una relació bilateral amb Espanya, financerament justa, que garantís el creixement econòmic i la dignitat nacional de Catalunya. CiU hi ha renunciat fent el camí de ZP com a aconseguidor de la concòrdia entre els pobles d’Espanya molt més senzilla.

Què pagarà ZP a CiU? Com li pagarà? Facilitant-li la recuperació de la Generalitat, retornant-li la condició de soci còmode per a la governabilitat.

Queda clar que la unitat dels partits catalans en defensa de Catalunya és impossible: perquè el PSC no existeix (ha quedat clar que només existeix el PSOE) i perquè CiU no té cap mena d’escrúpol d’utilitzar Catalunya per a interessos partidistes.

Com ja he dit en l’anterior post, com pretenem que a Espanya entenguin i respectin Catalunya com a nació si el principal partit del Parlament només l’empra com a arma electoral.