www.presidentmaragall.cat, la soledat del líder

La blogosfera, catosfera o com punyetes li vulgueu dir està d’enhorabona per la irrupció d’un altre personatge il·lustre entre els seus membres, en aquest cas no només il·lustre, sinó també molt honorable: el president de la Generalitat de Catalunya, en Pasqual Maragall. El president ja té bloc.

Tot i que l’aposta del president de la Generalitat per les noves tecnologies i pel contacte directe, tu a u a la xarxa amb els ciutadans és un fet prou noticiable, com també ho va ser l’aposta de Jordi Pujol per una fundació en línia; el què ha estat notícia és que Maragall tindrà una plataforma on poder opinar sense sordina, una plataforma on poder dir que Catalunya és una nació sense que ningú el repliqui o li tapi la boca.

Darrerament el president de la Generalitat ha rebut per terra, mar i aire per part del socialisme i de convergència i unió (del catalanisme? Del nacionalisme? Del regionalisme? Del nacionalitatisme?)

El 7 d’octubre parlava dels canvis frustrats de’n Maragall al Govern i deia que:

1.- va intentar fer una cisi de govern abans del debat de política general és perquè si hagués esperat després del debat de política general hauria estat la crisi de govern dels partits i ell no hi hauria tingut res a veure, perquè al PSC no hi pinta res

2- perquè es volia treure de sobre una sèrie de consellers que de cap de les maneres mai no volia al seu govern, com Siurana i Rañé

3.- perquè també pretenia tapar les declaracions de ZP dient que de concert i de recaptar a Catalunya, res de res... i mira per on què ha passat...

Crec que no em vaig equivocar pas massa. Aquests dies s’ha posat de manifest que en Maragall se sent incòmode amb el seu partit i alguns membres del seu govern, i no precisament els d'ERC o ICV. S’ha posat de manifest que en Maragall, tal i com el coneixem, persona dissoluta, diletant, incòmoda i imprevisible, necessita espais de llibertat; i no els ha tingut. Aquesta necessitat imperiosa d’espais de llibertat l’han acabat duent a cercar una forma de poder-se comunicar de manera directa i immediata, sense sordines ni declaracions ni contradeclaracions.

Una bona amiga de CDC em comentava que un cop, xerrant amb en Jordi Pujol, ella va criticar amb duresa al president de la Generalitat. En Pujol, molest, li va dir que critiqués en Pasqual i els socialistes, però que la institució de la presidència de la Generalitat era i és sagrada... i no ho han respectat.

Ni PSC ni CiU han tingut aquest respecte a la figura institucional. L’han volgut mediatitzar: els PSC i el PSOE el volen mut, que no els molesti ni els incomodi; CiU no vol que els avanci pel catalanisme. No pot ser que CiU es vengui la nació i en Maragall segueixi dient que Catalunya és una nació.

El que havia de ser president de tots ha acabat sent president contra CiU i PSC-PSOE. Només li queda un bloc com a espai de llibertat... i el programa que es reparteixen a TV3 entre ell i en Mas (idiosincràsia i manera de fer que mai ha demostrat CiU cap a l’oposició).