Ni és l’economia ni és el PP, sou vosaltres, imbècils

Avui m’he sorprès en llevar-me llegint als principals diaris de Barcelona que els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya atribuïen l’èxit sense pal·liatius de la manifestació del dissabte a la reacció a la dinàmica anti-catalana generada pel Partit Popular. Ho recullen l’AVUI, La Vanguardia, El Periódico...

Bill Clinton, ja fa uns anys, va decantar l’opinió pública americana en la seva elecció com a president amb una frase que va fer fortuna: és l’economia, estúpid!, resava.

Aquesta mateixa frase, convenientment adaptada, és aplicable a certs líders que pretenen tergiversar el sentit d’aquesta manifestació, el major esclat de catalanisme cívic, pacífic i reivindicatiu dels darrers anys: Ni és l’economia ni és el PP, sou vosaltres, imbècils!

Quan Francesc Marc Àlvaro diu a La Vanguardia que la manifestación del sábado fue, sobre todo, contra las mentiras del PP, fue más un acto defensivo que propositivo, penso que no deu haver-se manifestat, perquè sinó hauria vist un munt de pancartes com “Som una nació i no un preàmbul”, “CyU traïdors”, i un llarg etcètera; o deu intentar justificar quelcom per algun motiu que se m’escapa.

El manifest de la convocatòria afirma que els convocants estem convençuts i convençudes que cal exercir aquest dret (a decidir) per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres. Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infrastructures, relacions internacionals i cooperació. Això segons en Marc Àlvaro no deu ser propositiu; segons els líders polítics, apunta directament al PP. Que m’ho expliquin perquè no ho entenc.

Aquests líders sembla que no s’hagin adonat que la manifestació no era contra el Partit Popular, era contra la política de vol gallinaci, contra el pactisme escarransit, contra la renúncia i la dimissió del país. Era una manifestació contrària a decidir el futur del país en una sobretaula de 7 hores. Era una manifestació a favor del dret a decidir dels catalans, de la necessitat que tenim com a poble de gestionar el nostre present i el nostre futur. Era la resposta del malestar que recorre tot el catalanisme i que d’ençà del pacte Mas-Zapatero ha acabat d’eclosionar.

A les seus de CDC, UDC, PSC i ICV hi deu haver molts nervis veient la contestació democràtica que s’han aixecat molts nervis. Molts dels seus militants van manifestar-se, molts dels seus votants. No només hi era ERC; però... ara què poden fer CiU, PSC i ICV? El PSOE no renegocia. Madrid no paga als traïdors.

Com justificaran el seu sí entusiasta a un estatut amb el qual no anem enlloc? Fent una campanya mediàtica més forta encara? Fent desaparèixer informativament la dissidència catalanista com ja han fet amb la manifestació de dissabte?

Per cert, algú em sap dir on era el catalanisme transversal d’Òmnium Cultural? Lluny de la manifestació de catalanisme transversal més gran a Catalunya en els darrers anys? Curiós...