OPA del bipartit CiU-PSOE contra la immersió lingüística

Avui em ve de gust comentar alguns aspectes del pacte en matèria de llengües per part dels prohoms del catalanisme pactista i responsable amb l’esquerra federalista i respectuosa amb la diferència. Abans, però, reproduiré els dos primers epígrafs de l’article 6 del projecte d’estatut extret de la pàgina web d’ERC.

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.


Artículo 6. La lengua propia y las lenguas oficiales
1. La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.

2. El catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Cataluña el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32 no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua.

Com podem veure hi ha tres remarcats:

1.- Mitjans de comunicació adinistracions: El redactat pactat no preveu que el català sigui llengua normal i preferent dels mitjans de comunicació públics i de les administracions públiques a Catalunya, sinó només de Catalunya. Vaja, que el circuit català de televisió espanyola ja pot desaparèixer. El català a RTVE fins ara era una relíquia, ara s’ha demostrat que el govern té la ferma voluntat que continuï com a relíquia, com a coros y danzas regionales, fins a la seva eradicació. Pel què fa a les adminisracions púbiques, la delegació del Govern o de qualsevol ministeri també podran obvar el català a Catalunya, pequè no són administracions de Catalunya, sinó que són administracions a Catalunya. És a dir, si es vol denunciar que hom atempta contra els teus drets lingüístics, depèn d'on es faci, si et diuen que els parlis en cristià, hauràs de callar, acotar el cap, i humilment actuar. I CiU hi dóna el vist-i-plau.

2.- El dret d’emprar el català i el deure de conèixer-lo no es predica dels ciutadans a Catalunya, sinó dels ciutadans de Catalunya. És a dir, aquells que portin vivint 40 anys a Catalunya, però no hi paguen els seus impostos, encara que hi hagin estat escolaritzats, hi treballin... podran continuar dient: “háblame en cristiano!”

3.- S’inclou el terme discriminació. I aquí ve el més fort de tot de tot. Si es diu que totes dues llengües són oficials i que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament. Com es pot dir que no es discriminarà per raó de llengua? Què és la immersió lingüística, sinó una discriminació positiva? Discriminació a la llengua, sí, però que afecta a les persones. La introducció d’aquesta menció pot carregar-se la immersió lingüística.

Perquè un cop aprovat aquest text, quants amics del PSC (Àgora socialista o altres sectors tolerants del PSC-PSOE) o populars (Convivència Cívica Catalana, Professors per la tolerància i altres espècimens similars) no denunciaran que se senten discriminats i que l’estatut del bipartit els empara? A quin jutge, professional de la magistratura, no li faltarà temps per dir que la immersió atempta contra l’article 6 de l’estatut del bipartit?

D’acord amb la jurisprudència constitucional l’estatut forma part del bloc de constitucionalitat. Si el bipartit incorpora aquest article 6, la immersió lingüística serà inconstitucional i, tot i que a mi no em motiva, no podrem dir que la constitució és una merda, perquè la insconstitucionalitat l’haurà motivada la brillant negociació de’n Mas al cap de 7 hores extenuants amb un home que, entre d’altres coses, és doctor i professor de dret constitucional. Vaja, que li va prendre el pèl.

I prengueu com un simple apunt aquesta nota de premsa del conseller Carretero sobre l’acord CiU-PSOE sobre ordenació territorial. El tema de la divisió territorial a l’estatut donarà per parlar-ne a bastament. I ho farem.