Aitona com a símptoma

Aitona.- A molts municipis de Catalunya hi governen alcaldes que, independentment de les sigles sota les quals es presenten, impregnen la seva actuació com a representants del municipi dels seus valors i peculiaritats personals i actuen com a veritables cacics dels seus municipis. No sé si aquest era el cas de l’antic alcalde d’Aitona.

Altres municipis es veuen polaritzats per la lluita entre diverses famílies enfrontades, tampoc sé si aquest és el cas de l’antic alcalde d’Aitona.

Poden ser totes dues hipòtesis o pot no ser-ne cap de les dues. Aitona és un cas aïllat, és el reflex i la manifestació que la política municipal, més encara en els municipis petits, depèn molt més de les persones que dels grans projectes polítics.

CiU.- En Lluís Corominas va dir que ERC manté pactes anti-natura només per anar en contra de la Federació nacionalista. Suposo que amb això deu voler dir que ERC ha realitzat un pacte anti-natura en un municipi de 2.248 habitants, la qual cosa és molt criticable. Suposo que deu compartir amb mi que el fet que CiU pactés amb el Partit Popular en detriment de les ofertes d’ERC per aconseguir el govern de la Generalitat també és criticable, 6.000.000 de persones més criticable, i que continuï al govern de la vila de Tarragona o tants altres municipis més grans que Aitona amb el recolzament també és molt criticable i anti-natura.

És més, si el candidat de CiU, cosa que desconec, forma part d’aquells candidats que, provinents de la UCD i dels antics alcaldes del franquisme, CiU va fer seus a les primeres i segones eleccions municipals, encara em sembla millor la decisió.

IC-V-EUiA.- Els ecosocialistes tenen la mania d’interrompre als grans quan es discuteixen. No devien aprendre urbanitat a escola i així han acabat de mal educats, però que recordin que hi ha una colla de municipis on ells han decidit que precisament ERC, la força més votada, no hagi obtingut l’alcaldia. Els ecosocialistes han acabat donant l’alcaldia a CiU (de fet sembla que l’obsessió malaltissa d’ICV-EuiA sigui CiU) com a les Borges Blanques.

ERC- Crec que ha fet bé de respectar la decisió dels seus electes a Aitona, ells i ningú més saben què és el millor per al projecte d’ERC a Aitona. No crec que la política local d’un partit pugui basar-se en la imposició als seus electes al mateix temps que defensen l’autonomia locals dels municipis i demés ens locals.

PP- El mateix que per ERC val pel Partit Popular.

Aquí, o follem tots, o la puta se'n va al riu.

... més de l'estatut.

Ja vaig comentar que, un cop s'aprova l'estatut en ponència, amb els vots del tripartit, els socialistes s'adonen que han pecat d'ingenus i que texte que han aprovat és massa ambiciós i el gran hermano del PSOE no els el podrà aprovar. Cal aigualir-lo amb compactacions i amb esmenes.

ERC, per responsabilitat i per tal d'aconseguir un estatut possible i assumible per a tots, va acceptar un estatut inferior a les seves expectatives, però superior a les dels socialistes. ICV... ICV encara deu esperar el dret a la felicitat i el PP a la sexuaitat plena (el sector homosexual del PP també deu desitja-la...). CiU restava alienada i autista, esmenant qualsevol cosa que no fes referència ni a etiquetatge ni a Països Catalans (sinó ja els renyarà el pare de la constitució Roca).

L'actitud dels socialistes ha demostrat que l'acord a què s'havia arribat no satisfeia a ningú, però era aprovable per tots. no obstant això, si els socialistes tenen dret a presentar esmenes, també el tenen els altres partits, i resulta que els altres partits poden resultar majoria.

Ara que els socialistes han obert el meló de les esmenes en llençar la primera pedra, si CiU i ERC aposten per un estatut més ambiciós del què pretenen els sociates, què faran aquests? ells que l'han obert...? Votar-hi en contra hauria de dur a unes eleccions en què tindrien molt difícil justificar perquè no volen més poder i més benestar per Catalunya. Votar-hi a favor podria fer que els sociates de Madrid hi votessin en contra. Que els mateixos sociates ho tombin a Madrid seria el mateix, hauria de dur a unes eleccions en què tindrien molt difícil justificar perquè no volen més poder i més benestar per Catalunya.

Perquè han obert el meló de les esmenes els sociates, que no saben que, si aquest s'obre, tothom té el dret moral a l'esmena i poden sortir-ne malparats? Un pacte significa renúncies per totes les parts, si els sociates es posen a esmenar, aquí esmena tothom.

Com diu la cultura popular, aquí, o follem tots, o la puta se'n va al riu; o per fer-ho políticament correcte, aquí, o esmenem tots, o la persona professional del sexe se'n va a un lloc on no molesti ni contamini i sense cobrar per no haver fet cap prestació de serveis.

Un pla director urbanístic pel meu balcó

Sí, sí!! El secretari general per a la planificació territorial , el Dr. Nel·lo, i els seus sequaços del departament de Geografia m'han promès que quan acabin la planificació territorial del nostre país, de cada vegeueria, de cada comarca i de cada realitat supralocal i infracomarcal; quan hagin acabat la planificació sectorial de carreteres, ferrocarril, el mapa elèctric i els 50.000 plans directors sobre urbanitzacions... faran un pla director urbanístic del meu balcó.

Calculen que més o menys aquesta feliç notícia es produirà a mitjan setembre, abans d'acabar les vacances d'estiu.

Planificar el país està bé, però pretendre fer en tres anys el què no s'ha fet (perquè no s'ha pogut o perquè no s'ha volgut) em sembla una imprudència, més encara si no parlem de planificar, sinó de sobreplanificar.

La desídia convergent de tenir un país poc ordenat, fins i tot mal ordenat, fa necessari posar fi a aquesta realitat, però no és bo aprovar tota la planificació d'un país en dos anys. Anar a cop de cronòmetre només pot dur a la improvisació i a les presses. Aprovar un pla territorial, un pla director comarcal o zonal, un pla director que afecti les urbanitzacions, un pla energètic... suposa no només un treball ingent, sinó que es coordinin els plans, els autors...

Em fa la impressió que aquesta dèria planificadora només es pot deure a un imperatiu del Tinell sumat a la fal·lera de professor universitari del generador de tot plegat.

El meu balcó deixeu-lo tranquil, que ja respecta el PGM i totes les ordenances municipals. Si hi planto geranis o bugambílies ho faré segons emplagui; com si vull plantar una planta de maria!! Això no afectarà la biodiversitat ni el forat de la capa d'ozó ni tindrà res a veure amb cap ciutat difusa o compacta!! Que no cal fer-ne un gra massa!!